Presentació

 

 

 

 

 

 

La meva “segona oportunitat”, un relat més dels vint-i-quatre que formen part d’aquest recull

 

 

 

 

 

 

dijous 04 abril, 2013 / mots / 0 Comentarios Leer más

Retrobament

M’agrada mirar enllà, on res és clar, on els records i els somnis es barregen en el nostre imaginari. Com una espiral absorbent, em xucla l’essència cada una de les imatges que conformen la meva història, la meva pròpia sensibilitat.

dimecres 03 abril, 2013 / mots / 0 Comentarios Leer más

Equilibri

Insinues l’equilibri. En reflexes la continuïtat de la curvatura, els plecs, els contraforts de la pell que brilla. Suspesa sobre l’aire, aigua emmirallada sota un bocí de terra ferma, espai tendre, fragilitat continguda quan la sensibilitat sura en l’espai.

 

dimarts 02 abril, 2013 / El tocador de señoras / 1 Comentario Leer más

Tornant de vacances

Una altra volta al cercle virtuós de la quotidianitat. Si el núvol tapa el sol, el cel no deixa el seu blau de banda, el guarda estès fins allà on els ulls arriben a retallar una imatge definida. L’aire ha establert sempre el lligam afectuós entre els colors, entre la duresa i la volatilitat, la relació que fa entranyable viure en un espai diàfan.

 

dilluns 01 abril, 2013 / Soterrat / 1 Comentario Leer más

Variacions sobre la soledat

Fa fred enmig de l’aire que respiro. La soledat despulla els interiors, els exposa a la llibertat de les mirades i en fa fràgils els colors. Si el blanc pinta puresa, cada traç de negre o gris dissenya esperança.

 

 

 

 

 

 

dimecres 27 març, 2013 / mots / 0 Comentarios Leer más

Íntim jazz

Camina prop meu, entre la pell que fa de la rugositat reclam de tacte, i els palmells que llisquen frisant la cremada. El jazz arrossegarà els dits, un darrera l’altre, a temps diferents, teclejant-me, i les bufades esmorteïdes del saxo, llavis tancats, puntejaran corbes i neguits de tu. Suau. Sense l’empenta de les presses, i amb la serenor del gaudi malaltís de l’absència, massa sovint, d’estrebades dins del meu cos que es remou a l’aire lliure, passeja’m.

divendres 15 març, 2013 / El tocador de señoras / 0 Comentarios Leer más

Joc de colors

 

Fa nit. Fosca és la llum que abraça el voltant dels cossos ja cansats. Freda és la nit en la fosca, i llarga si el desig crida des de dins de l’ànima. Contrasta el teu cos amb el negre del silenci nocturn, brillant, llis i amatent. Deixes que la melodia vagi penetrant els porus de les sensacions, i balles la respiració creixent, al compàs de les fiblades, dels pessics sensuals de la veu que, a cau d’orella, et fa vibrar les entranyes. Si de vermell pintes el clam, s’entreobre la boca, deixant lliure l’escalf, el balancí de les paraules boniques.

dimecres 27 febrer, 2013 / El tocador de señoras / 1 Comentario Leer más

Sorra humida

 

 

 

 

 

La sorra observa. El teu cos reposa, distès, refugiat en la fragilitat d’una pell nua. Els braços abriguen els teus pits, encesos de brisa, recollits en la puresa d’una remor que exclama, a crits, el desig d’un cop de vent, d’un huracà que els empenyi enllà, on les campanes repiquen. I esperes que el cel s’obri, encès, per bufar amb força i fer volar la seda que et cobreix el tacte, pell amb fusta tendra, dels secrets d’una espera massa llarga. Braços que imagines fent arribar les mans, fent trobar espais de fragància a fiblada de coïssor, carícies de cera, que cremen i es desfan, sobre la seda, sota de tu, amagades de la mirada, sentides ben endins. Cara el mar. Abraçant l’espai. Jugant a excitar les onades, excitada, serena. Com la sorra, humida.

dimecres 06 febrer, 2013 / El tocador de señoras / 1 Comentario Leer más

Somni tranquil

 

 

 

 

 

 

Hi ha espais que atrapen la llum del sol per regalar-la. Hi ha moments que el temps atrapa un instant per oferir-te’l. La soledat amanyaga l’instant i la llum dels teus ulls, en fa polsim, els difumina a recer de la quietud dels silencis relaxants. Contrast de vida, on el plor juga a dues mans, a fer llaços entre la buidor d’ombres d’hivern, i la cremor del cor omplint una ànima. I l’aire repica a les galtes, com les onades remullen l’arena de la cala. Només un mot, una mirada, un gest senzill. Repòs d’un somni.

dijous 10 gener, 2013 / mots / 0 Comentarios Leer más

Ombres

Ombres allargades. Ombres de la vida, racons de pau on els colors reposen a recer del fred. Ombres que es retorcen entre esgarips d’ànimes que s’ofeguen. Ombres que llisquen pendent avall, fin son les tanques limiten la vida. Ombres que deixen de ser fosques, boires esvaïdes, bromes de porpre i pinzellades de no-res que calla. Ombres que acompanyen les nits de lluna plena, porugues, tremoloses davant de les flames, però tendres. Ombres que es belluguen prop del cor, recollint llàgrimes, humitejant els ulls i dibuixant sanefes.

dimecres 02 gener, 2013 / mots / 0 Comentarios Leer más