Absència

Res ha canviat. No es mou el temps i no es tanca la finestra. No és l’oblit, ni tan sols una fugida a deshora. És la teva absència. Miro la cadira cada vespre, relaxada, impertèrrita. Així et va veure sortir, esfumar-te enllà dels vidres i els i el mur de fusta. Com l’aire que entra i surt, el teu cos va desaparèixer, quan apuntava l’alba, i el rellotge de paret no va sonar mes. L’alè ha quedat. La camisa espera, pacient, el teu cos un que ja no m’escalfa. Si tanca no hi ha res més. Tampoc hi ha res si deixo les peces al seu instant precís. Però em queda l’enyor.

 

 

 

 

 

 L’absència em buida l’ànima i estreny el pit. Respiro aire calent, de bafarada, res a veure amb el teu sospir ardent; però se m’eixuguen les llàgrimes a cada matí, quan el sol m’avisa de que al vespre, com va ser el darrer, tornaràs a penetrar els meus somnis. Cada punt és estudiat, no hi ha marge per l’error, i la il·lusió es revifa a cada cop de vent. Són alenades, moviment de capçades d’un bosc llunyà, però no pas la teva olor.

Dibuixes ombres amb els teus ulls i em mires, ho sé. Noto el sotrac de cada ullada, la remor dels teus dits entremaliats. I es difumina l’esbós per entregar-me records, imatges de suor, bocins de la teva esquena.

La finestra no es tanca, no la tanco, esperant que el temps camini un instant, el precís per retrobar-te de nou dins la nostra cambra. I de lluny, imaginant-me a la cadira, vetllo la teva absència.


Un comentario en "Absència"

  1. WALDO BARAHONA ROBLESS escrigué:

    SOLITUD

Deja un comentario