Aire fresc

Ets fosca realitat. Romans amagada en un món d’ombres, refugiant el teu cos de l’esguard de la raó. Crees imatges en la nit, quan els ulls descansen al recer de les parpelles. Cerques en la llum una resposta, trobes arguments, ordenació de sintagmes que defineixen estructures mentals preestablertes.

Però encara no has estat capaç d’esbrinar ni un sol bri del món soterrat, presoner de la pell i de la carcanada. Allò que és claror enterboleix la teva mirada, i només l’aire, precís, pacient i calm, et transporta més enllà del que somiem. Quan descanso deixo la foscor a una banda, i respiro, escoltant cada batec sota l’estèrnum, compassat. Quan l’aire corre amunt i avall visc, fugint de la llum falsa, abraçat per la foscor real, la de tot el que somiem, de la realitat sincera. I visc enmig del que sento. Somio que sento com visc. I sóc. I el temps em fa un petó de bona nit.


2 Comentarios en "Aire fresc"

  1. Antònia escrigué:

    Bona nit!

  2. WALDO BARAHONA ROBLESS escrigué:

    fosca realitat,tangible al’interior de cadascú,que hi conviu amb la realitat sincera aquella que visquem;edulcorit per nostre tarannà diferencial,el bagatge experiencial de cadascú que en projectem al mon aqueixa realitat tangible de la que gaudim.Bona nit Miquel

Deja un comentario