Amagatall

Es mouen les dunes del desert, i construeixen formes, dibuixen obstacles irreals, només visibles amb la raó, amagatall dels sentits. El vent bufa, com un alè que s’apropa per besar el clatell un i esvelt. S’ esvaeix el miratge i deixa de ser, la sorra, un amagatall de l’ànima. Més enllà de la sensualitat de les corbes amb racons, les onades besen, humides, l’arena cansada de la llarga travessia. Blau del mar, clar sota el sol, que brilla en la foscor dels teus ulls. I caminen els peus nus sobre la sorra, retrobant petjades, escoltant remors, sense un destí, horitzó replet de somnis.


Deja un comentario