Brillant

Vull pintar sanefes sobre el teu cos. Pinzellades de pell humida que ompli espais de llibertat. Mostra’t tal com ets, i gaudirem del joc de miralls, entre la teva esquena i els meus llavis. Cada grinyol de la fusta brillant  marcarà, com campanes compassades, un revolt, una fiblada. El contrallum endevinarà els nostres pensaments, i els sentits faran la resta, eufòrics, cercant més l’olor que la imatge austera.

 Endevinaré l’epíleg, el punt final de l’escriptura, allà on les sanefes deixaran de ser tinta, per esdevenir colors de batecs d’aire. Amaga’t i provoca’m. Deixa’m pintar, de moment només pintar,i en cabat, quan l’albada comenci a trucar la porta, et trauré les botes i serem tu i jo, sense espai per l’aire, amb les sanefes adormides, i la pell brillant de suor.

Imagino com les pinto, les sanefes. T’imagino brillant com la fusta. Deixa’m que repassi la pintura, que els miralls em mostrin la bellesa, per deixar d’imaginar-te, per somiar de nou, tot el que m’has fet sentir aquesta nit.

Lliures, amb la pell pintada d’humitat, pintarem sanefes en els nostres somnis.


Deja un comentario