Calma

                                                                                                                                                                                                                                                                             Quan el vent deixa pas a la calma, resten immòbils les tanques i els filats. L’aigua passa, es recullen les aus i el silenci, apreciat silenci, i les arbredes descansen entre conreus i praderes. Passejo la mirada, deixo que l’imaginari creï els seus propis decorats, i jugo amb les estones, passavolants de la meva existència, a la recerca sensacions especials. Et trobo a faltar, calma, és com l’enyor de l’amant que ja no amanyaga els meus cabells. Contemplo i escolto. Camino entre pensaments, encara massa desperts, esperant arribar al teu racó de melangia, especial retrobament amb la felicitat.


Un comentario en "Calma"

  1. WALDO BARAHONA ROBLES escrigué:

    calma,aquest be tan preuat, tan escaient alhora que escàs avui dia…

Deja un comentario