Carícia

Has deixat la meva mà per pentinar-te. Observo el gest, enyorats els meus dits del tacte. Observo la teva pell, de galta suau, d’orella tendra. L’olor em captiva, m’envaeix.

L’ instint m’atrapa, engelosit de la teva mà, neguitós per resseguir les onades del teu rostre. El bes retrobarà els llavis, però el meu neguit és lliscar els dits, fondejar la teva ànima desconeguda, a flor de pell, respirant, tancant els ulls. Allargo la mà i t’acarono.

 Carícia.


Deja un comentario