Danses?

Fa estona que la finestra és oberta. Potser no n’era conscient, perquè cap corrent d’aire me n’havia advertit. Ha estat quan he escoltat el riure d’una criatura que he girat el cap, instintiu, sense voluntat, empès per un canvi de registre sonor. La llum de fora casa, el reflex del cel blau ja ha fugit. Pintada de fosc, la plaça rau amagada entre els edificis de ciment gris i els fanals, disseny metàl·lic, guardant la humitat d’un vespre que arranca tranquil i sense massa esvalots.

dilluns 17 setembre, 2012 6:47 pm / La Dama del Sicòmor / 0 Comments Read More

Tic-tac

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tic-tac, tic-tac,tic-tac…

Marca hores.

Seguit de cops, retruc de puntes de bastó.

Un pèndol de paret, sorra que s’esmuny.

Tot plegat imaginacions.

Envellim. Copsem els canvis.

Transformem el nostre entorn amb la mirada tensa de la por.

Temps de vida, avantsala d’una mort més que sabuda.

Vivim les hores, compassades,

la mort ens espera, sense hora, pausada.

Quan vivim el temps ja no hi ha por,

no esperem la mort, en som conscients,

regalem vida als nostres sentits.

Vivim al ritme d’un cor latent.

diumenge 17 juny, 2012 6:45 pm / La Dama del Sicòmor / 0 Comments Read More

Serenor

Entra el capvespre com l’aigua s’endinsa a l’estuari. Rems de vent que bufen cap a la costa em porten l’olor a calma. Res no es mou excepte el meu somni que, surant, es desplaça sense aturador cap a un destí gens precís. El silenci torba el meu pensament i el fa callar, l’escridassa pel brogit que genera dins el meu cos. No diguis res més, li diu el silenci a la raó. Escolta. Deixa parlar. Espera la resposta.

La calma respira prop meu i les onades, absents, s’amaguen sota la superfície brillant. El sol s’ atansa a la cortina i s’escapoleix amb precaució.

La nit comença l’espectacle i la lluna espera el primer acte. Respiro a fons, suaument, per no torbar el silenci que, ara sí, governa la meva intimitat.

divendres 25 maig, 2012 7:50 pm / La Dama del Sicòmor / 0 Comments Read More