He somiat que navegava. Els teus ulls eren el mar que humitejava un vaixell, el meu vaixell, a la deriva. Els cops de vent forçaven les parpelles i l’escuma blanca de les onades, esquitxava teva mirada. Un instant. Un cop de vela. El timó vira intentant salvar els esculls, amagats entre les aigües. Quan he obert els ulls he retrobat la calma, i a l’horitzó una vela que s’acosta.
Navegant
Regalo flors
Escric farcells de pensaments sobre un paper. Regalo mots a frases que vaguegen turmentades més enllà del pròleg. El negre estàtic de la tinta, indeleble, dorm a recer de la nostàlgia, dins d’un calaix de vímet enllustrat i calla la seva fredor. Obert el llibre, com les cames de l’amant, en ressegueixo les vores dels fulls suaus, que es mouen. Punt i a part, punt de llibre.
Amagatall
Es mouen les dunes del desert, i construeixen formes, dibuixen obstacles irreals, només visibles amb la raó, amagatall dels sentits. El vent bufa, com un alè que s’apropa per besar el clatell un i esvelt. S’ esvaeix el miratge i deixa de ser, la sorra, un amagatall de l’ànima. Més enllà de la sensualitat de les corbes amb racons, les onades besen, humides, l’arena cansada de la llarga travessia. Blau del mar, clar sota el sol, que brilla en la foscor dels teus ulls. I caminen els peus nus sobre la sorra, retrobant petjades, escoltant remors, sense un destí, horitzó replet de somnis.
Bon dia
Puja la flaire d’humit sobre llambordes. Encaren les primeres llambregades del sol la fredor de la ciutat. Busquen el primer mos els coloms, passejant les seves urpes sobre el gris forjat, en la soledat de l’ urbs dormida. Somien uns humans, arraulits sota els llençols calents de llarga nit, i feinegen uns altres, empesos a mantenir la seva dignitat a base de treball.
Bocins de mí
Si se’m cansa l’esguard de contemplar-te, baixa la boira i el recull. M’humiteja les parpelles, la boira, i amaga les pupil·les sota els plecs, tendre pell protectora, per oferir-li descans. Ja m’arriben ombres, colors llampants d’un negre encès, que crema les entranyes, bullint com estan de sentiments.
Ennuvolat
Podem jugar amb els núvols perquè ens estimen. Si volem, en fem sanefes, figures a contrallum, formes de colors, imaginacions de la nostra pròpia essència. I es deixen, els núvols, amanyagar per les nostres mirades, acaronar pels sentiments més interns, que troben en la seva porositat, el bressol que necessiten.
Il.lusió
Fa uns dies, vaig rebre aquest missatge que em va fer molta il.lusió:
Enhorabona!
“AssociacioRelataires | 03-11-2012
El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull Segona Oportunitat, que l’Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora) durant el mes d’abril de 2013.
Gràcies per la teva col•laboració,
Junta de l’ARC ”
Són aquelles petites coses que fan la vida diferent i entranyable. Compartir-ho amb els lectors que em trobo sovint per aquí, és una altra petita il.lusió. Seguirem interactuant. Aprenc tant de tots vosaltres…
Bona tarda!
Miquel