Companyia

La tardor passa, igual que arriba. També volen les il·lusions, els anhels. Passa volant el color de la nostàlgia, l’enyor d’un temps bonic. No hi ha res que s’entretingui, que s’aturi per sempre en una imatge del nostre pensament. Volen els colors, tornen els grisos. Salten els corrents d’aire, brancant de fulla en fulla, fent caure les caduques, despullant el tronc més feble.

diumenge 23 setembre, 2012 7:23 pm / mots / 1 Comment Read More

Relax

He deixat la camisa dels malsons al penjador del rebedor. El silenci m’acompanya, atent, curós dels meus pensaments, fins a la cambra. Entreobro la finestra i m’estiro, amb els braços estesos, sobre els llençols setinats. Entre les cortines vola l’aire, i m’apropa l’horitzó, serè i blanc, pur com els meus sentits. Poc a poc, lentament, les parpelles cobreixen els meus ulls de seda de colors i els acotxen. L’horitzó és ben a tocar, és tan difuminat el seu dibuix que se’m desfà només de veure’l. Res no torba la quietud. Espero. Arriben els primers somnis. Rebo l’instant amb el cor accelerat. L’emoció em recorda que la vida, setinada, és flux de sensacions, a voltes desagradables, a estones agradables, però flux, moviment, en un silenci sedós, impregnat de melangia, embolcallat de colors. És agradable el tacte dels llençols.

divendres 21 setembre, 2012 5:46 pm / mots / 0 Comments Read More

Carrer

Ressò de talons que repiquen les llambordes. Rialles. Esvalots de veïnat, crits de marasses. Un cop sec de porta antiga, repintada, balda closa. Xerric de rodes de carruatge, avançant, perdent-se en la remor dels rumors. Roba estesa, gotejant, enlairant pendons humits.

dimarts 18 setembre, 2012 6:35 pm / mots / 3 Comments Read More

Petons de veus

És tancada la finestra. Reposes el cos, esmorteït el múscul de tant descans indesitjat. Respires l’olor de la misèria,  tuf de les nostàlgies de perfums ensabonats d’antigues estades familiars. Soledat als ulls perversos dels inquisidors d’ànimes ferides, escalfor de la pedra freda, eterna, però freda, i de la forja, calenta al modelar, gelada quan esdevé coixí de la pobresa.

dijous 13 setembre, 2012 6:38 pm / mots / 0 Comments Read More

Dalt del núvol

Esguard de rínxols navegant dalt del núvol. Abric de la misèria, embolcall de llana sobre una pell bruna, colpida per la ignorància, amarada d’hipocresia. Llueixes la brillantor, mirada, esperant que el núvol parli. Esperança d’impossibles, encanteri en l’imaginari. Llavis closos, absents de la rialla natural, negats de la paraula, secs, orfes de les besades. I en la postura, la tendresa, esclat de vida, humanitat continguda. El teu núvol vola, transportat per les ventades, onejant al firmament, guiat per les teves pupil·les. No es desfà, el núvol, canvia de forma, s’amaga, pren el color de la mà de l’artista que el decora; i mantens fixa l’esguard, encantat, navegant, suspès en el no-res dels sentiments. Mentre esperes, recordes, enyores, el futur que no vas tenir,esperança continguda, i el desig d’una carícia. Dalt del núvol, tendresa.

dimecres 12 setembre, 2012 8:01 pm / mots / 1 Comment Read More

Soledat

Empès per la remor de les aigües silencioses, roman el meu cor, abatut, descansant serè en la vesprada. Amagat dels glops de sang, esmorteint amb voluntarietat els batecs més estridents, ofega l’ impuls del bram intern. Esgarrapa la teranyina del desig, i burxa el sentir d’uns pulmons que alenen el capvespre que m’envolta. Onades de múscul compassat, brisa de tendresa. Suau com la seda caient al buit, espasmes esporuguits en la nit que comença a abraçar les parpelles, ara ja mig caigudes. La trama de colors es difumina i les emocions volen arran d’aigua. Soledat. Silenci i cor serè.

dilluns 10 setembre, 2012 8:18 pm / mots / 2 Comments Read More

Calma

                                                                                                                                                                                                                                                                             Quan el vent deixa pas a la calma, resten immòbils les tanques i els filats. L’aigua passa, es recullen les aus i el silenci, apreciat silenci, i les arbredes descansen entre conreus i praderes. Passejo la mirada, deixo que l’imaginari creï els seus propis decorats, i jugo amb les estones, passavolants de la meva existència, a la recerca sensacions especials. Et trobo a faltar, calma, és com l’enyor de l’amant que ja no amanyaga els meus cabells. Contemplo i escolto. Camino entre pensaments, encara massa desperts, esperant arribar al teu racó de melangia, especial retrobament amb la felicitat.

diumenge 09 setembre, 2012 9:04 pm / mots / 1 Comment Read More

“Peña San Miguel”

Imperiosa domines la contrada. Ancestral, recull de la història, la que hem creat els homes d’occident, permanència subtil pels que no mesurem les hores, perenne. Jugues a tocar els voltors que ronden, ales esteses, damunt el teu cim més alt. Rius de les deixalles, vestigis de creences arrelades, d’orient primer, occidentals després, i comparteixes, amb el germà petit, el tranquil tarannà del rierol, ofegat per la sequera, que encara remulla les fondàries més obscures.

dilluns 03 setembre, 2012 6:54 pm / mots / 0 Comments Read More

Teulades

Romanen tranquil·les, silencioses, recolzades unes en les altres, sabedores del seu destí en mans de l’home.  El temps les ha pintades de taques fosques, pinzellades de saviesa, racons de vida allà on només el fang n’és l’essència. Se n’han esberlat algunes puntes, poques, colpejades per les tempestes d’aigua gelada, d’hiverns grisos, i castigades pel sol, incansable, que les ha daurat després de cada albada, més tard del cant dels ocells.

diumenge 02 setembre, 2012 6:25 pm / mots / 1 Comment Read More

Retorn de vacances

Poc a poc la ciutat m’atrapa a les seves entranyes. És com un monstre que reclama, que xucla les intimitats més amagades, aclaparant de llum les pupil·les de les nostres humils essències. El silenci banal de l’ individualisme,  la buidor del materialisme al servei de la tecnologia i el consum, engalanen l’escenari de falses garlandes, amagant la persona. Un trasbals que recorre l’ampli espai entre el piular del pit-roig i el brogit del motor, omple d’espectres la buidor dels pensaments.

dissabte 01 setembre, 2012 9:17 pm / mots / 1 Comment Read More