Futur

Mires amb l’esguard perdut, llunyà en la presència. Sents com vibren les teves entranyes, joves, il·lusionades en el devenir imaginat. Tendresa és el que esperes, tendresa és el que tens, dels teus, dels que t’estimen. Però rodolen els neguits, desbocats, sense aturador, espantats pels malsons que veus cada matí, a trenc d’alba, quan la realitat esborra els somnis que han vagat ben dins de tu.

divendres 31 agost, 2012 4:45 pm / mots / 0 Comments Read More

Mullena

Guardo amb recel el regust dels teus espais. Dansen els dits sobre el llençol, eixut, adobat amb els perfums del capvespre, solitaris, xops de l’explosió d’una tarda tendra. Han esborrat el vertigen de les anades i vingudes d’una alçada a l’altre del teu cos estès, nu i entregat. Només han mantingut el dibuix de cada pam, el mapa de les ombres provocades, i el xiuxiueig de cada moviment de les teves cames.

dissabte 25 agost, 2012 6:56 pm / mots / 0 Comments Read More

Espero

Espero com cada dia. Recolzo les espatlles al tronc humit del faig, prop de la porositat de les roques, humides també, vaporoses exclamacions de la cremor de la terra. Cerco l’escalf de les branques, del fullam verd i cansat, per redimir el neguit de les calorades que m’esborronen. Plora la pell de les temperatures, i juguen de goig els meus ulls al contemplar el bosc, fageda excelsa, que m’acull una tarda més entre somriures. El teu silenci em xucla i crida el sospir de la nostàlgia. Crits d’infants en l’imaginari, corredisses, esvalots d’una infantesa despreocupada i veus, amoroses veus dels pares pronunciant el meu nom.

Espero com cada dia. Recupero les sensacions que han precedit els meus batecs actuals. Respiro l’aire del record,  escolto les ventades que fan cantar les altes capçades de faig. Si entreobro els llavis, se’m remou l’alè d’hores vagaroses entre falgueres. Tossols de lava, interior de la vida, onades del temps endreçades en el desordre d’un subsòl cobert de fulles. La vida va i ve, viu en un no-res, bellugant-se entre imatges difuminades de grisos canviats de to. Pinzells que no s’han aturat, malgrat les pluges, mans mestres que han dibuixat, sense aturar, cors de grocs tardorencs i absències de l’ hivern.

divendres 24 agost, 2012 4:41 pm / mots / 2 Comments Read More

La tanca

A contrallum conservo la intimitat més preuada. Més enllà de les tanques, el sol embriaga l’aire i esclata en colors vibrants i intensos. Els meus ulls naveguen, arraulits darrera el mur d’ancestrals pedres. La meva respiració es compassa en la penombra, calmada, arrecerant-me de les fortes ventades.

diumenge 19 agost, 2012 11:35 am / mots / 0 Comments Read More

Pedanteria

Miro el món des de la finestra estant. Miro? Potser he estat massa pedant. Només em limito a obrir els ulls per damunt de la vidriera, on l’espai s’obre profà a les nostres raons. El temps, el de veritat, és davant meu mentre canvia de color el paisatge. Se’m mostra el firmament, rodolen els flaixos de colors des dels núvols, i , meravella de la creació, s’agrupen els tons per apropar-me una flor.

dimecres 01 agost, 2012 7:01 pm / mots / 1 Comment Read More

Mozart al balcó

Potser és l’obsessió la que em trenca l’escena. Fixant el punt de mira he perdut l’abast de la meva mirada, interior, silenciosa i sentida. És quan em deixo portar per l’espai que habito, quan trobo el punt de resguard en el meu cor tensat. Brogit de vent, onades a remolc de buferes suaus, tot per dibuixar-me un trencadís de blanc sobre el blau encès de la mar tranquil·la. Endevino l’aigua trèmula darrera els edificis grisos dels veïns, l’oloro en la frescor del vespre d’estiu, i ensumo.

 

dimarts 31 juliol, 2012 7:37 pm / mots / 1 Comment Read More

Íntim

Íntim sóc jo mateix. Res que hi ha a l’entorn forma part de la meva intimitat. Plou la llum del dia sobre els meus ulls i freguen la pell, fugaces, pinzellades del vent que em parla del món. Obro portes i finestres. Deixo que la vida vagi entrant, d’amagat, entre els fils que mouen el meu pensament. L’esquiven, al pensament, i cerca, la vida, l’estora acollidora al replà dels cinc sentits.

dimarts 24 juliol, 2012 6:56 pm / mots / 3 Comments Read More

D’una visita al volcà Croscat

Em mostres el teu interior, amb la força que la terra és capaç de despullar la seva intimitat. Línies de colors, anells de vida i records d’una activitat endormiscada. Desgranes el teu saber en porcions, bocins de cendra recoberta del fòssil groguenc de la teva pròpia història. El teu impuls m’ensenya, des de la calma, a entendre el recorregut d’una vida, descompassada, però que no s’atura malgrat que els obstacles juguin a estancar-la. I entre l’obscuritat de la teva pell, deixes arrencar el brot de branques joves i verd d’infantesa; esperança d’un retorn a l’alegria que va remoure les teves entranyes quan l’esclat, rogent i potent, et va permetre tocar la felicitat. Ets bonica i especial, arena d’ànima de foc. No cal que cobreixis cap part del teu cos amb vestits de seda, ni plomalls de vedettes de music-hall; mostra’t, com sempre, austera i senzilla, real i silenciosa. El teu encant està en la serenor dels teus missatges als sentits. Vius en la tranquil.litat de saber-te feliç. Gaudeixes de la felicitat de saber-te guanyador. Has guanyat la lluita de la vida éssent tu mateix, sincer, discret, voluntariós. L’etern retorn ha estat el teu gran èxit, recuperar la vida, buidant el teu interior, compartint la teva bellesa i reposant, en l’horitzó d’una llarga existència, confiant en l’eternitat dels sentiments.

diumenge 22 juliol, 2012 8:53 am / mots / 3 Comments Read More

Metropolità

Capsa d’alumini. Interior d’un amagatall que es mou, constant, entre els baixos d’un monstre urbà ple de cobdícia. Serp de leds i fluorescents, guiada per la ferralla de les guies rovellades, espai hermètic de humanitat insensible. Passa de llarg la vida, els instants, les hores llargues, dibuixades com línies de sutge embrutit, que pinta els vidres freds. Sotragades. Compartiment d’aires enrarits i d’ànimes inanimades, cossos esmorteïts que vaguen, lligats als estris de noves tecnologies.

dimarts 17 juliol, 2012 6:45 pm / mots / 1 Comment Read More

Somiar

Hi ha nits que s’acosten més alegres que altres. No ho fa el vent, només la meva percepció del que hi ha més enllà del balcó. S’omple el buit de negre obscur, d’un no res ple de vida, la dels somnis, que vaguegen sense destí, cercant un racó on jeure a desfer-se. La nit vol jugar amb aquests viatges dels somnis. No m’ho diu, però ho endevino. La brisa que es deixa caure prop de casa els porta, als somnis, en una barca sense rems, de vela inflada, amb timoner imaginari. Quan s’apropen a la barana del blacó escorcollen l’interior de l’estança. M’hi troben estès sobre un llit fred i desendreçat, obstinat en veure el color de la vida, allà on potser només hi ha aire. Respiro l’aire i noto la flaire ben a prop, els reconec, són aquí, per sobre dels llençols i prestos a embolicar-me de dalt a baix. De res serviran les giragonses que pugui fer sobre mi mateix, els somnis són immunes a les nostres defenses, a la raó. M’omplen i juguen, ballen prop del cor, on neix la vida a cada batec. Coneixen els topants, no es deixen seduïr per falses promeses o per sentiments racionals. Deixen la barca per navegar dins meu, insaciables, agraïts per haver-los cercat, delitosos com estan de bona companyia. I la brisa segueix remugant, amb suavitat, més enllà de la balconada, el buit ja és ple de negre, i ja només veig un somni, el meu, el que comparteixo amb els meus, difos en la meva mirada i acolorit per les parpelles ja closes sobre els ulls adormits. Obro el cor i respiro cada instant del somni, i em deixo portar per la barca, vela inflada, guiada pel timoner imaginari.

diumenge 15 juliol, 2012 9:16 pm / mots / 0 Comments Read More