Equilibri

Insinues l’equilibri. En reflexes la continuïtat de la curvatura, els plecs, els contraforts de la pell que brilla. Suspesa sobre l’aire, aigua emmirallada sota un bocí de terra ferma, espai tendre, fragilitat continguda quan la sensibilitat sura en l’espai.

 

dimarts 02 abril, 2013 9:28 pm / El tocador de señoras / 1 Comment Read More

Íntim jazz

Camina prop meu, entre la pell que fa de la rugositat reclam de tacte, i els palmells que llisquen frisant la cremada. El jazz arrossegarà els dits, un darrera l’altre, a temps diferents, teclejant-me, i les bufades esmorteïdes del saxo, llavis tancats, puntejaran corbes i neguits de tu. Suau. Sense l’empenta de les presses, i amb la serenor del gaudi malaltís de l’absència, massa sovint, d’estrebades dins del meu cos que es remou a l’aire lliure, passeja’m.

divendres 15 març, 2013 11:37 pm / El tocador de señoras / 0 Comments Read More

Joc de colors

 

Fa nit. Fosca és la llum que abraça el voltant dels cossos ja cansats. Freda és la nit en la fosca, i llarga si el desig crida des de dins de l’ànima. Contrasta el teu cos amb el negre del silenci nocturn, brillant, llis i amatent. Deixes que la melodia vagi penetrant els porus de les sensacions, i balles la respiració creixent, al compàs de les fiblades, dels pessics sensuals de la veu que, a cau d’orella, et fa vibrar les entranyes. Si de vermell pintes el clam, s’entreobre la boca, deixant lliure l’escalf, el balancí de les paraules boniques.

dimecres 27 febrer, 2013 8:37 pm / El tocador de señoras / 1 Comment Read More

Sorra humida

 

 

 

 

 

La sorra observa. El teu cos reposa, distès, refugiat en la fragilitat d’una pell nua. Els braços abriguen els teus pits, encesos de brisa, recollits en la puresa d’una remor que exclama, a crits, el desig d’un cop de vent, d’un huracà que els empenyi enllà, on les campanes repiquen. I esperes que el cel s’obri, encès, per bufar amb força i fer volar la seda que et cobreix el tacte, pell amb fusta tendra, dels secrets d’una espera massa llarga. Braços que imagines fent arribar les mans, fent trobar espais de fragància a fiblada de coïssor, carícies de cera, que cremen i es desfan, sobre la seda, sota de tu, amagades de la mirada, sentides ben endins. Cara el mar. Abraçant l’espai. Jugant a excitar les onades, excitada, serena. Com la sorra, humida.

dimecres 06 febrer, 2013 10:09 pm / El tocador de señoras / 1 Comment Read More

Luxúria

Encara xopa de suor, maldestre en els moviments, incorporo una mica el cap per endevinar les voltes que em maregen. Oloro la flaire a plaer, residual humitat de xuclades i passades de llengua en la foscor. Desplaço els malucs, encara adolorit l’entrecuix d’obertures i estrebades de ponent i de llevant; incorporo la cama esquerra, després de poder retirar, entre rondinar i esbufegades, el braç fornit i pelut de l’amic, el company de classe d’en Jeroni. Tots dos resten mig tapats pel llençol, engalanades les galtes per la fortor del roig encès del darrer orgasme, entre cuixes i pell excitada, setí d’un delit satisfet.

dilluns 17 desembre, 2012 9:33 pm / El tocador de señoras / 0 Comments Read More

Carícia

Has deixat la meva mà per pentinar-te. Observo el gest, enyorats els meus dits del tacte. Observo la teva pell, de galta suau, d’orella tendra. L’olor em captiva, m’envaeix.

dilluns 03 desembre, 2012 3:09 pm / El tocador de señoras / 0 Comments Read More

Pintes

Quan del desert en fas amagatall,  cremen els peus, enfonsats, cansat el cos de caminar. Tanco els ulls i pinto grocs amb la pell. Volen els llavis, seduint les dunes, lliscant els dits en tendra passejada. Deixo el blanc i el negre engabiats, i abraço l’escalfor, plegada de color.

dijous 29 novembre, 2012 8:55 pm / El tocador de señoras / 0 Comments Read More

El teu reclam

No em fa por el teu reclam. M’agrada el repte abans de començar la nit. Mor el misteri on la decència trenca l’horitzó, i s’obren els amagatalls que reclamen temptacions, auguris d’immoralitats.

 

 

 

 

 

 

Admiro, estimen els meus ulls, quan la bellesa despulla la pell sedosa. Les perles juguen a amagar-se, coll avall, fins gairebé l’infinit, esperant el balanceig compassat, dansa ritual, complicitat. No em fa por, no m’esborrona la negror, si cobreix tot el teu cos, abans del meu contacte íntim, sensorial. Regalimaran els dits, pentinant suor, i besaran els llavis la puresa, bellesa d’amagat, només lliure als meus instints. I la nit retirarà la seda, dels llençols en farà plecs, i vetllarà. No em fa por el teu reclam.

dimecres 21 novembre, 2012 9:03 pm / El tocador de señoras / 0 Comments Read More

Plecs

Plecs de seda guarden les olors d’un gest. Silenci que dringa entre dues superficies, seda de pell, dermis de tela. Un plec esdevé topall entre el poc aire, càlid,  que em deixes prop del cor, i la besada que llisca més enllà dels llavis. Amb la intenció penetres l’emboscada, presó de fiblades.

dijous 08 novembre, 2012 9:01 pm / El tocador de señoras / 1 Comment Read More

Plou dins teu

Potser plourà. L’instant és quiet, detallista, precís en el moviment. Com una llengua humida, seductora de la pell, has lliscat, mullada, decidida a saltar. La teva transparència m’aclapara. Calma en el salt, estada estancada en la línia d’un horitzó desitjat, sabedora del desig, juganera amb la seducció de l’imprevist. Sota teu la natura obre les cames, frisant, tremolant engrescada a l’espera d’un glop del teu cos. Les mans, de la natura, s’arrapen als llençols, catifa de fulles daurades, caigudes a cops de vent, cercant l’escalfor de la nuesa. Només un glop, una estrebada, i plourà dins del teu cos, natura.

dilluns 15 octubre, 2012 7:21 pm / El tocador de señoras / 1 Comment Read More