Dalt del núvol

Esguard de rínxols navegant dalt del núvol. Abric de la misèria, embolcall de llana sobre una pell bruna, colpida per la ignorància, amarada d’hipocresia. Llueixes la brillantor, mirada, esperant que el núvol parli. Esperança d’impossibles, encanteri en l’imaginari. Llavis closos, absents de la rialla natural, negats de la paraula, secs, orfes de les besades. I en la postura, la tendresa, esclat de vida, humanitat continguda. El teu núvol vola, transportat per les ventades, onejant al firmament, guiat per les teves pupil·les. No es desfà, el núvol, canvia de forma, s’amaga, pren el color de la mà de l’artista que el decora; i mantens fixa l’esguard, encantat, navegant, suspès en el no-res dels sentiments. Mentre esperes, recordes, enyores, el futur que no vas tenir,esperança continguda, i el desig d’una carícia. Dalt del núvol, tendresa.


Un comentario en "Dalt del núvol"

  1. Dolo Prats escrigué:

    Ens enfilem tots dalt del núvol…. i somiem… però la tendresa que vé que s’hi posa quan tots l’esperem i l’anhelem!!!

Deja un comentario