Danses?

Fa estona que la finestra és oberta. Potser no n’era conscient, perquè cap corrent d’aire me n’havia advertit. Ha estat quan he escoltat el riure d’una criatura que he girat el cap, instintiu, sense voluntat, empès per un canvi de registre sonor. La llum de fora casa, el reflex del cel blau ja ha fugit. Pintada de fosc, la plaça rau amagada entre els edificis de ciment gris i els fanals, disseny metàl·lic, guardant la humitat d’un vespre que arranca tranquil i sense massa esvalots.

La rialla no s’atura. Pugen del fons del carrer estridències d’innocència esvalotada, esgarips de felicitat entre joguines i mans de mares esforçades. Quan no és una és l’altra. I així, seguides, les rialles omplen el silenci d’un exterior apocat, temorós d’interceptar el meu descans.

De dins estant, acotxat per la penombra d’un menjador mig a les fosques, Mozart s’esplaia, tendre i punyent, recordant les darreres notes de la seva excel·lència. La mort funesta, engalanada de ritmes omnipotents i punyents, camina entre prestatgeries doblegades de lloms polsosos llegits. No és debades que la “Lacrimosa” ressona, estrident a la consciència, suau en el to, entre els pètals de l’orquídia i el rosat esmorteït de la flor seca. Punxades de dol, carícies de notes enfilades, pintades d’emoció i llàgrimes trobades en el record de la mort que pot venir. Trencadissa de la mirada que irromp, amb les parpelles a mig caure, en el racó de la tendresa.

I quan he girat el cap, instintivament, empès pel registre diferent, pel to acurat de la infantesa, la boira m’ha cobert els ulls, desfetes les llàgrimes. L’oïda ha rigut, i l’ànima ha deixat anar una mica els llavis dibuixant una rialla. A la finestra s’han donat la mà, confoses en la foscor del vespre ja entrat en hores, i han dansat, una estona, uns instants, una eternitat pel vol dels meus sentiments. La rialla esperançadora i la mort funesta, amigues, companyes en el temps, han gaudit de la finestra. Sense corrents d’aire, esmorteït el dol de la nit, groguenca l’estança, he tancat els ulls per gaudir d’aquest instant. L’instant. Després en serà un altre.


Deja un comentario