Desig

L’ofec empresona el meu respirar. Tanques de silenci bloquegen els meus sentits, mentre lamento la teva absència, espera del teu cos, neguit per la teva carícia. El niu se’m fa petit. L’alcova és freda i el meu cos crema de romandre en repòs, auster en el plaer. Ja no tinc cap racó per descobrir-me, tots, un darrera l’altre, han passat sota els meus dits, redreçant la fiblada del plaer.

 

 

I encara sento l’embranzida del meu interior que et crida. Bufa el vent quan topa d’esquitllentes contra els vidres de la finestra, i bufen els meus llavis, escopint l’alè de vapor candent, de desig, de voluntat corpòria. Ja no em queden dits, ni mans, ni rosades per acaronar. Tan sols la teva olor, impregnada en els llençols, il·lumina els meus ulls tancats en la teva imatge. Cerca un xic d’aire a l’única sortida que el cau m’ofereix. Aspiro, respiro i sospiro, finalment, entregant tot el que sóc a la teva fragància encara llunyana. Res de mi et serà estrany, tot serà teu, fins que pugui fluir l’aire entre el joc dels malucs entrecreuats. Ara, de moment, les teves mans són com la brisa, indiscretes, tendra i fugissera entre la dermis. Faig l’amor amb la ventada, i et veig, t’endevino entre els corrents, compartint-ne les besades. Juguen els cops d’aire amb els meus pits, com si es tractés de pura seda que es rebrega sobre uns mugrons entregats. Jugo al plaer. Jugues a gaudir-me. Respiro empresonada pel desig. Et desitjo lliure, lluny de la presó dels sentiments, respirant, sense ofecs, amb els sentits a l’aire lliure. Desig. Plaer. Quan el vent deixi de posseir-me, vindràs tu i em tindràs.


Un comentario en "Desig"

  1. WALDO BARAHONA ROBLES escrigué:

    DESIG LATENT I CONSCIENT

Deja un comentario