Despertar

Despertar és com prendre consciencia de la nostra existència. Tanquem els ulls, dormim, somiem, i tot d’una, quan el nostre cos ha deixat de banda totes les càrregues innecessàries, obrim de nou els ulls i tornem a ser nosaltres mateixos.

Potser no és ben bé així. Fins i tot m’arribo a plantejar si no és precisament a la inversa que vivim. Qui sap si els somnis són la nostra realitat més humana, i la raó ens enganya fent-nos creure allò que no és. En tot cas, i per no perdre cap instant, visquem la vida amb la millor intensitat possible.

Som com el pont, suspès en l’aire, que entra i surt de les boires. No deixa mai de ser una estructura real, però a voltes la veiem, a voltes deixar de ser visible. Com la nostra vida, un anar i venir constant entre somni i realitat que ens fa molt vulnerables. I aquesta vulnerabilitat ens fa permeables, capaços de rebre sensacions i transmetre-les; aquesta és una de les nostres fortaleses, aprendre sempre alguna cosa nova dels que ens envolten.

Un dia més i un aprenentatge nou. No cal estudiar, senzillament obrir els ulls i escoltar.

Bon dia!


Deja un comentario