El meu jardí

Pel jardí de casa s’hi passeja bé. La tardor l’ha engalanat de seda i pinzellades seques. A cops de peu hi dibuixo ditades d’humitat, marró ennegrit per l’absència del sol que brilla, encès i roig, per damunt de les capçades. L’ànima hi vaga, aprofitant el balanceig dels corrents d’aire, mentre els clavicèmbal descriu, amb els seus pessics delicats, escenes de cotó i purpurina.

 

 

 El polsim esborra la boira, ja no hi cap entre les soques, no té sentit que romangui sota les branques cansades, despreses dels seu vestit. Si l’aire bufa, es dibuixa tot el jardí als meus ulls, a contrallum, sense que s’endevini la tanca. Hi és, la tanca, la fusta que escalfa, però, discreta, s’amaga darrere de les branques més llunyanes. I l’espai queda lliure. Quan les fulles ja han caigut, els sentits pixa-l’en cada bri de vent, i els colors, atents a l’audició de sonates de violí d’un J.S.Bach engrescat, reposen en les mirades. L’ànima retroba el somni i somriu. Agafats de la mà, es deixen caure, onejant, per estirar-se sobre el banc, entregades a les sensacions, als darrers sospirs d’una tarda tranquil·la. S’hi passeja tan bé pel jardí de casa, que no em faria res perdre-hi els sentits.


Un comentario en "El meu jardí"

  1. WALDO BARAHONA ROBLES escrigué:

    desprèrs d’una passejada contemplativa i reflexiva pel meu jardi,la meva ànima s’hi alimenta d’aquest aire i sons renovadors ,catàrtics..i hi arribo doncs a l’aixopluc de casa cansat de cos però renovat d’espèrit que no és pas poc.Merci Miquel, molt bonic;bona nit

Deja un comentario