Esperar

Esperar és viure el temps, recollint l’ombra del teu cos cada capvespre. I en silenci entomar l’aire, olorar un sentiment, per difuminar-lo, dins l’aigua, embolcallat d’un suau plor. Seure a compartir el temps que s’atura al teu costat, sense esperar que res es mogui.

Tancar els ulls, sentir la boira, palpar el gris d’un cel que s’apropa a la nit, a les palpentes. Recollir i viure, un cop compartit el temps, perquè res no has esperat, tan sols has entregat un instant, el precís, el que dorm dins del cor, arrupit i melancòlic. Esperar.


2 Comentarios en "Esperar"

  1. WALDO BARAHONA ROBLESS escrigué:

    temps que passa i se’n duu experiencies teves,experiencies de vida teves i només teves,riquesa personal de cadascú

  2. Empar escrigué:

    Bon Nadal, Miquel. Aquest “Esperar” és bellíssim…

Deja un comentario