Fent punt de mitja

He arribat al final del carrer. L’ombra recolza la meva figura en una cantonada arrodonida, llaç empedrat d’un carrer amb l’altre. La humitat de la pluja caiguda, ara no fa gaire estona, encara vola fugint d’unes llambordes, antigues, atrapades en ciment, i flameja els balcons de les façanes silencioses. Res no torba el silenci de les persianes, i els núvols, lliures d’aigua encara tafanegen per l’escletxa que el carrer obre entre edificis.

La vida és calma a l’aire lliure, envaïda pel mutisme de la quietud i la immobilitat dels objectes. Les sensacions corren darrera de cada finestra. El fred ha engabiat els cossos i n’ha propiciat el recolliment. Els somnis, però, romanen arran del sòl, trucant finestrons closos i filtrant-se entre els murs d’un carrer, qualsevol carrer, que abriga ànimes senzilles. M’agrada el gris de després de les tempestes. Escolto amb passió com arriba el vent fresc, corrent des de l’altra punta del carrer, i jugo amb els sentits a passejar-me, com una au, entre cortines, cercant l’escalf. Deixo passar el temps, sense posar-li pensaments que l’entrebanquin, i ploren els meus ulls al sentir un nus que es va lligant a la gola. També plou per dintre meu, però és bonic, si la humitat crea boirines, formes dins el meu pensar que se m’enduen, fràgil, cap un espai tranquil, on la calma fa punt de mitja mentre em mira de reüll.


4 Comentarios en "Fent punt de mitja"

  1. Antònia escrigué:

    Que tendre Miquel. Bona nit!

  2. Núria Freixa escrigué:

    Els dies de pluja tardorenca tenen això,fan i desfan,com punts de mitja a mitja tarda; ja ens trobarà l’hivern amb les puntades fetes.Llavors,estrenarem jersei.

    Íntim, càlid, envolvent…com el xim-xim de la pluja. Enhorabona.

  3. Gemma Forés escrigué:

    Predios i delicat sutil com descrius els moments en la quietud de sensacions dintre el cor el final m’encat com juges amb paraules, quan dius la calma fa put de mitja mentre mira de reull relament precios!!! Bon dia Miquel.

  4. WALDO BARAHONA ROBLESS escrigué:

    tendressa,resultant del passejar’t-hi tot advertint el silenci de la nit,el temps fred i humit,que hi comvida a cercar-ne l’aixopluc de ca teu.i pensar tot gaudint de l’abric que et dona la llar…i pair teves inquietuts,amb l’impagable quietud de la llar.Gran, molt gran Miquel….

Deja un comentario