Fulles i full

Veig la meva vida passar. Pensaments dibuixats en forma de lletres arrenglerades. Tardors viscudes. Llàgrimes de desamors i angoixes de boires de color torrat, amb fulles seques i branques nues. Cada fulla una vida nova, cada full un sentiment vell. Passat i renovació. Escrits que em diuen i caigudes que em recorden.

El temps no cau. Hi som nosaltres dins del temps. Escrits en fulls de paper que es torna groguenc, en el brogit que crida al contactar amb la gespa. Mentre cauen les fulles, els fulls s’omplen d’emocions. Escric i m’inspiro amb les emocions que em transmeten les fulles, quan cauen.

El temps ho amara tot, recull el producte dels sentits, i en guarda l’essència. Tot torna a rodar. Són diferents. El futur ja deixa de ser la incògnita de les angoixes del present. La realitat s’apodera del temps, on vivim tots nosaltres. I tot plegat impregna, perfum excels, el full i les fulles.


Deja un comentario