Humilitat

Et miro les mans i, sense mirar-te als ulls, sé que ets esclau. Les cadenes immobilitzen el teu cos, i els palmells marcats, mostren les cicatrius dels treballs forçats. Seca és la pell i rònegues les cadenes. Tot plegat un conjunt que ens mostra una de les misèries humanes més clamoroses.

Però fa temps que he gosat mirar-te a la cara, sense mirar-te a les mans. Amb els ulls enfrontats, sense altra barrera que la pròpia personalitat, la teva ànima m’ha ensenyat la tristor. Una llàgrima ha aparegt al fons del teu ell i ha esquitxat la meva consciencia. Res té a fer-hi el color de la nostra dermis. El sol ens arriba de la mateixa manera, l’aigua ens humiteja i el vent ens refresca.

I així enfrontats, només mirant-nos de fit a fit, no tenim res que ens faci diferents. Les cadenes lliguen els teus canells i, sense saber-ho, entren a la nostra intimitat, de pell blanca, fins lligar allò més interior de cada un de nosaltres. Amb el cor presoner, no som res, i tu, coneixedor d’aquesta màxima, deixes caure els braços esmorteïts i cansats, per dibuixar un somriure sarcàstic.

L’home blanc que t’ha atemorit, és ara menys lliure que mai, i del benefici que ha obtingut amb la teva esclavitud, només ha sabut farcir els budells de carnassa i el cos de vestits artificials. Tu que ho saps, goses pensar que, en el fons, no hi ha cap diferència entre la teva cadena envellida i les cordes que ofeguen la nostra vanitat.

Udolem, els que ens hem cregut ser millors, i ens arrosseguem per una estora malmesa que hem maltractat, pensant que  n’ érem els propietaris. Fugim com escurçons temorosos, i ens amaguem de la llum del sol, covards davant del somriure de la bonhomia. No sabem en què em convertit la nostra carcassa, desconeixem com esvair els malsons de la nostra consciencia; i els diners, que hem exaltat com a pilar d’una mal pretesa evolució, se’ns mengen a bocins, deixant-nos sense menjar per al nostre orgull.

Esclaus d’ahir, esclaus d’avui. Tot gira sobre un centre vital inalterable. La vida és una oportunitat, i els homes i les dones, no ens cansem de colpejar-la. Esclaus per sempre, només ens queda una opció, la que ens pot tornar la dignitat dels nostres orígens.  Humilitat i solidaritat.


Deja un comentario