Humits els llavis

Tardor humida. Humits els llavis fa una estona. Intercanvi. He resseguit la teva pell, daurada, gelosa del desig de la boca encara absorta. Pam a pam, com petites passes, només amb la nuesa d’una llengua assedegada, he caminat per damunt teu, en l’oblit de la llum. Closes les parpelles, oberts els palmells, m’he amagat entre els teus braços. Sabor d’excitació a la gola.

Empès per la rosada he cercat la teva intimitat. L’orquestra no ha desafinat, andante ma non troppo, i compassada la respiració de nou uns llavis. No pot ser un instant, es remou el temps en el teu interior, mentre volen els sentits, ofegats en el seny, i jugues a ofegar-me suaument. Atrapat, gaudeixo de la música del teu interior, catifa engalanada, i camino, camino a les palpentes, amb les ales esteses i amb l’olor de la humitat a flor de pell. Respir i crit. Colors de fulles perennes que decoren la meva mirada. Entremig el teu delit. Humits els llavis, tots dos, pintades les faccions de roig encès, deixo córrer aire per les galtes. Et sé somrient en la fosca, mirant-me des de dins, encara amb el batec de les entranyes. La tardor és humida, com els teus llavis, els dos.


Un comentario en "Humits els llavis"

  1. WALDO BARAHONA ROBLES escrigué:

    humitats compartides,gaudides;delitosses

Deja un comentario