Íntim jazz

Camina prop meu, entre la pell que fa de la rugositat reclam de tacte, i els palmells que llisquen frisant la cremada. El jazz arrossegarà els dits, un darrera l’altre, a temps diferents, teclejant-me, i les bufades esmorteïdes del saxo, llavis tancats, puntejaran corbes i neguits de tu. Suau. Sense l’empenta de les presses, i amb la serenor del gaudi malaltís de l’absència, massa sovint, d’estrebades dins del meu cos que es remou a l’aire lliure, passeja’m.

 Rambleja’m l’esquena amb la boca. Destorba’m la boca amb una llengua que cerqui racons, i canta’m els pits en la penombra, oberts els ulls, omplint-les, les sines, de corxeres i contrapunts. Tanca els ulls amb mi i imaginem-nos presents, creuats els instints, amb el desig regalimant de vapor eteri, untant l’entremig que encara ens separa per les arcades de la sinuositat dels dos cossos que dansen al ritme del baix. Jazz compartit.


Deja un comentario