Joc de colors

 

Fa nit. Fosca és la llum que abraça el voltant dels cossos ja cansats. Freda és la nit en la fosca, i llarga si el desig crida des de dins de l’ànima. Contrasta el teu cos amb el negre del silenci nocturn, brillant, llis i amatent. Deixes que la melodia vagi penetrant els porus de les sensacions, i balles la respiració creixent, al compàs de les fiblades, dels pessics sensuals de la veu que, a cau d’orella, et fa vibrar les entranyes. Si de vermell pintes el clam, s’entreobre la boca, deixant lliure l’escalf, el balancí de les paraules boniques.

I deixes anar onades de cabell humit, rínxols de pessigolla que estremeix, com els estels petonegen l’atmosfera etèria amb la punta dels llavis brillant. Detures el temps en l’instant esperat, quan perds el rogent dels llavis resseguits per la punta dels dits; i col·lapses el respir al sentir el palmell, tacte agraït, que desplaça cada bucle del teu cabell, per despullar una dermis tendra, just al punt, on s’entrebanca el múscul amb l’espatlla, racó precís, racó punyent. I deixes que els colors juguin en la fosca, lliures de remordiments.

 

 

 

 

 

 

 

 


Un comentario en "Joc de colors"

  1. WALDO BARAHONA ROBLESS escrigué:

    simfonia de colors i sensibilitat brollant

Deja un comentario