Lligada al temps

No marquis el teu cos amb un rellotge. No vulguis engabiar el teu entorn darrera unes minuteres que avancen en rodó, seguint el cercle d’una presó circular, que trenca el ritme, que diu quan comença i acaba el dia. El sol surt quan ho creu oportú, deslligat de raons, empès per les onades dels estels, ja cansats d’una nit llarga. No deixis que la corda faci nusos al voltant dels teus canells. Vull trobar els teus braços lliures, per que puguin abraçar.

No permetis que el cànem marqui unes espatlles boniques, estan destinades, les espatlles, a defallir  besades quan els llavis de l’amant cerquin repòs. Ni per gaudir dels teus pits voldria  sentir-te presa, no sentiria l’escalf de les mans que m’acompanyen, no respiraries lliure, com un demanen els pulmons, com ho desitja la pell. Si el temps marca el teu cos, es desfan els encanteris, i la suavitat esdevé esquerpa. Lliura l’ànima als moments, dansa les estones i esborra les empremtes dels segons. Tot s’atura quan et mous i res s’atura quan bategues. Silenci des de dins que belluga emocions i fa que la vida sigui un seguit impertorbable, un corrent que viatja enllà, on no hi ha hores, on el cos és lliure d’entrebancs, i només la vela agafa el vent per deixar-se portar, riu avall.


2 Comentarios en "Lligada al temps"

  1. WALDO BARAHONA ROBLESS escrigué:

    LA DONA,AQUEST COS I ECONOMIA NO MEREIXEN PAS ESSER LLIGATS…HAN DE SER LLIURES PER A GAUDIR PLENAMENT ,ENTREGAR-SE SENSREMISSIÓ A QUI ESTIMA

  2. onatge escrigué:

    No et lliguis a cap temps… La teva vida té un rellotge natural i no pas una andròmina inventada pels homes… Digues NO a totes les cordes i baules ni que siguin d’or, totes acaben lligant. No et creguis a ningú que et digui que t’estima mentre et lliga… El teu ésser és com un estel, per a poder viure necessita llibertat…

    Des del far una abraçada sense temps.
    onatge

Deja un comentario