Màscara hipòcrita

Ja no et crec. No em serveixen les teves explicacions. Les excuses són sobreres quan sovintegen. No hi ha motius per sentir-me feliç al teu costat. M’has decebut tantes vegades, que se’m fa difícil trobar un motiu per seguir al teu costat.

Has abandonat els sentiments per entregar-te a la ignorància d’allò que respon als valors crematístics. Has menystingut les il·lusions i els bons desitjos de tots i cada un de nosaltres. Mai has pensat que podríem compartir un espai en aquest planeta, sinó, senzillament, has cregut oportú cercar la millor manera de viure a la teva manera. Tant t’és que haguem sacrificat hores i forces per a ser feliços. Has jugat amb els nostres interessos, amb els nostres fills i amb les mares i pares que ens han donat la vida. Sabent el resultat final de la teva actuació, no has canviat ni un mil·límetre la teva manera de gestionar els fils que ens mouen com a les titelles. Sabedor de la força que dona el diner, la imatge i la informació, has volgut, conscientment, manipular tot el que esdevenia al voltant nostre.

Ens has intentat convèncer amb arguments de baixa estopa, has intentat fer-nos sentir amb un poder adquisitiu més alt del que teníem  realment; has fet conxorxa amb el soci més feréstec i més vulgar, era igual amb quina moral jugués, per incrementar els teus beneficis i la capacitat de dominar-nos amb total impunitat.

Has subornat, has amenaçat, has prevaricat, has insultat, has robat, has maltractat, has matat, i has enganyat. Ets hipòcrita!

Si una cosa has aconseguit despertar en molts de nosaltres, és la força per no deixar que les teves mentides segueixin rossegant les nostres vides. Serà per nosaltres, serà pels nostres iguals, serà pels nostres fills; en tot cas ja serà una lluita declarada, destinada a que tu, poder, no siguis impune a les teves errades voluntàries.

 I pots posar-te la màscara que vulguis; la de dretes, la d’esquerres, la de polític, la de jutge o la d’empresari; la de president de club de futbol, la de gerent de fundació, la de president de gran empresa, o membre de la reialesa. El guió de l’obra ha canviat. Fa una estona ha quedat la sala a les fosques,  i quan es torni a obrir el teló, hi haurà màscares a l’escenari, però res ja no serà igual, el públic ja no acceptarà els mateixos diàlegs de sempre. La tragèdia grega va tenir el seu moment, igual que tu, poder, has tingut el teu, però ara és el moment de la participació del públic, per canviar el desenllaç de la representació. El darrer acte és de tots i, tingueu per ben segur, guardarà les màscares, però en traurà la hipocresia del seu darrera.


Deja un comentario