“Peña San Miguel”

Imperiosa domines la contrada. Ancestral, recull de la història, la que hem creat els homes d’occident, permanència subtil pels que no mesurem les hores, perenne. Jugues a tocar els voltors que ronden, ales esteses, damunt el teu cim més alt. Rius de les deixalles, vestigis de creences arrelades, d’orient primer, occidentals després, i comparteixes, amb el germà petit, el tranquil tarannà del rierol, ofegat per la sequera, que encara remulla les fondàries més obscures.

 Dels intents de modelar-te, només el vent ha aconseguit fer-te l’amor amb nitidesa, constant, curós amb el teu cos, delicat en el tacte. Parella incansable, has esporuguit, vent juganer, els núvols que et pintaven l’ombra a les espatlles; no has deixat que el sol canvies el color de la pell sedosa, tendra en el contacte, ni vols que la pluja redreci els racons més íntims per la besada. Cerques, roca de l’etern, la calma que et va crear entre conreus, i trobes l’altivesa de la teva silueta, bonica, que t’atorguen els ametller que et vetllen. Porta de l’horitzó, el misteri que t’envolta, ajuda al vent a estimar-te encara més, i romanceges amb els altiplans de la comarca, vagareges entre prats i roquissars de baixa estopa. Només el vent t’ha fet l’amor, t’ha deixat bella, roca bonica. Domines la contrada, des de la història, entre ventades, amagada de la prepotència, esvelta i  amatent a la mirada de l’home. Ancestral, senzillament, infinita en la presència.

Apiés (Osca) – Agost 2012


Deja un comentario