Recorda el racó

No és per la llum, ni pel fanal. Res no és com era abans. Però el racó recorda. Els vents xiulen i xafardegen. Corredisses de paraules i sorolls de plats que es renten a la pica. Rodes que rodolen i lladrucs secs en la nit. La porta és tancada, no ho havia estat mai, recordo. L’escalfor de l’estiu entrava, eixuta, fins a la quadra. Només els gemecs del vímet trencaven el capvespre a la cadira del carrer. Eren clams de palla, compassats amb puntes de bastó. L’aire s’omplia de colors i els udols anaven de finestra en finestra. També volaven faldilles i ressonaven esclops. Carruatges arran de pedra, bestiar prop de l’extenuació. Un tombant i res no era, tot cap dins, la palla, la bèstia i les rodes. Fora només el vímet gemegava.

Recordo el racó, que recorda. Em recorda en silenci, atemorit dels escrúpols absents. Cada vespre repassa cada moviment, cada color. I passa comptes, cada vegada hi ha menys udols, menys clams i cap cop de bastó. El vímet ja no gemega, plora a l’abocador, lluny d’aquest precís racó.

El racó que recorda, em recorda i plora, enyorat, de la vida que li recordo al seu costat.


Un comentario en "Recorda el racó"

  1. WALDO BARAHONA ROBLES escrigué:

    COMFIDÈNCIES I RECORDS DE VIVÈNCIES PASSADES FRUIDES AMB DELIT, ..I QUE JA NO HI SON

Deja un comentario