Regalo flors

Escric farcells de pensaments sobre un paper. Regalo mots a frases que vaguegen turmentades més enllà del pròleg. El negre estàtic de la tinta, indeleble, dorm a recer de la nostàlgia, dins d’un calaix de vímet enllustrat i calla la seva fredor. Obert el llibre, com les cames de l’amant, en ressegueixo les vores dels fulls suaus, que es mouen. Punt i a part, punt de llibre.

 Paraules que broden sentit a sentiments, mentre deixen la negror per al pretèrit, temps ja viscut arran de terra, on tot és ferm, on arriben les onades encrestades. Obert el cel, esborra el gris de núvol amb els dits, que ressegueixen, per untar de blau el sostre de l’escalf, la llum que pinta de tots colors. Els farcells reposen sobre el paper, plens de somnis que salten tanques de raó, i obren el llaç per escampar amb anarquia cada il·lusió. I n’escric bocins amb força, obert al vent, passant els fulls, resseguint vores. Regalo flors a cada frase.


Deja un comentario