Relax

He deixat la camisa dels malsons al penjador del rebedor. El silenci m’acompanya, atent, curós dels meus pensaments, fins a la cambra. Entreobro la finestra i m’estiro, amb els braços estesos, sobre els llençols setinats. Entre les cortines vola l’aire, i m’apropa l’horitzó, serè i blanc, pur com els meus sentits. Poc a poc, lentament, les parpelles cobreixen els meus ulls de seda de colors i els acotxen. L’horitzó és ben a tocar, és tan difuminat el seu dibuix que se’m desfà només de veure’l. Res no torba la quietud. Espero. Arriben els primers somnis. Rebo l’instant amb el cor accelerat. L’emoció em recorda que la vida, setinada, és flux de sensacions, a voltes desagradables, a estones agradables, però flux, moviment, en un silenci sedós, impregnat de melangia, embolcallat de colors. És agradable el tacte dels llençols.


Deja un comentario