Resto en silenci

Allà on les paraules topen amb el mur, el silenci s’abraona sobre nosaltres. Soledat. Petitesa. Ínfima puntuació en una mar de dubtes, navegant en la calma, on res es mou. No bufa el vent. El silenci no es mou, no passa. Senzillament, el silenci, esdevé. I hi entrem i en sortim sense saber, a voltes, qui ens hi ha posat, i com ens n’ hem sortit. Anades i vingudes de pensaments, d’absències i i de records ja perduts. La vela no s’infla, la calma així ho mana. Hi ha silenci i no es podrà escoltar res. La intimitat està trista, sola, mancada de fluxos de paraules, de sons, de sensacions. La textura del silenci és insensible, indescriptible. Cridem per retrobar-lo, al silenci, i es perden els crits més enllà de la línia de l’horitzó.

Torno al punt d’inici. Torno a seure arraulit en el silenci de la calma. És tensa, la calma, i solitària. Silenciosa per damunt de tot. I cada batec del cor ressona en el buit d’una carcassa que navega sense moure’s, senzillament deixa caure la vela i  abandona el timó.

El silenci no falla mai. Diu el que cal per despertar els sentits. I si hi ha tristor, ens regala una llàgrima que humiteja una galta, prop de l’ull, substituint les paraules per sentiments.

Callo i escolto la llàgrima. Ella em parla del cor, però en silenci.


2 Comentarios en "Resto en silenci"

  1. WALDO BARAHONA ROBLES escrigué:

    PRECIÒS MIQUEL,SILENCI CATÀRTIC,I QUE ET FA PALÈS QUE TOT ÉS RELATIU,I QUE DE TANT REBRE DESCOBREIXIS,QUE NI FINS I TOT QUELCOM Q CREIES INESGOTABLE,S’ACABA FENT MALBÉ,EN FI COM DIUEN LES ÀVIES,PELILLOS A LA MAR.PERDONA AQUESTA REFLEXIO PERSONAL.I MERCI A TU AMIC

  2. Miquel escrigué:

    No m’has de demanar perdó de res, comentarista incansable. Aprecío molt els teus comentaris i el teu seguiment. Gràcies per tot.

Deja un comentario