Retrobament

M’agrada mirar enllà, on res és clar, on els records i els somnis es barregen en el nostre imaginari. Com una espiral absorbent, em xucla l’essència cada una de les imatges que conformen la meva història, la meva pròpia sensibilitat. M’atrau entrar en el món d’un subconscient que viu amatent entre la raó i el coneixement del nostre món lògic. Cerco els colors que escalfen la memòria, a voltes grisos per l’oblit conscient, a voltes acolorits per l’amagatall inconscient dels moments que han estat més tenebrosos. La quotidianitat és la gran malfactora del nostre món sensorial, i enganya, ens torba i fa de la rutina l’abandó dels bons moments. Un bon dia retrobes un instant, una sensació, una persona, i l’espiral ja no xucla tant, s’eixampla, i torna a escalfar la mirada. La vida es mou eternament dins nostre i ens manté canviants i nostàlgics, un dels misteris del nostre equilibri emocional.

 


Deja un comentario