Rodola

Rodola damunt meu, amant de ditades suaus, em deixaré enlluernar de la teva plenitud, des de l’ombra, prop del recés de la meva ànima. Restaré quieta, confosa entre els contrallums i les tenebres, esperant, respirant, olorant la teva presència de llum. I quan recolzis cada palmell del teu cos sobre el desig de la meva dermis, la suor de la intriga t’acompanyarà com les onades, gronxant-te. I no t’aturis. Si arribes on ja no pots gaudir-me més, torna enrere, una vegada, i una altra, tantes com el firmament ens deixi destorbar el seu silenci. No vull cap altre tacte que el teu, vibrant, excels, virtuós en el color i en la fragància. Només per sentir les teves passes damunt meu, he deixat la meva nuesa a l’albir d’un capvespre qualsevol. I mentre rodolis, no parlis, sent i viu.


Deja un comentario