Serenor

Entra el capvespre com l’aigua s’endinsa a l’estuari. Rems de vent que bufen cap a la costa em porten l’olor a calma. Res no es mou excepte el meu somni que, surant, es desplaça sense aturador cap a un destí gens precís. El silenci torba el meu pensament i el fa callar, l’escridassa pel brogit que genera dins el meu cos. No diguis res més, li diu el silenci a la raó. Escolta. Deixa parlar. Espera la resposta.

La calma respira prop meu i les onades, absents, s’amaguen sota la superfície brillant. El sol s’ atansa a la cortina i s’escapoleix amb precaució.

La nit comença l’espectacle i la lluna espera el primer acte. Respiro a fons, suaument, per no torbar el silenci que, ara sí, governa la meva intimitat.


Deja un comentario