Soledat

Empès per la remor de les aigües silencioses, roman el meu cor, abatut, descansant serè en la vesprada. Amagat dels glops de sang, esmorteint amb voluntarietat els batecs més estridents, ofega l’ impuls del bram intern. Esgarrapa la teranyina del desig, i burxa el sentir d’uns pulmons que alenen el capvespre que m’envolta. Onades de múscul compassat, brisa de tendresa. Suau com la seda caient al buit, espasmes esporuguits en la nit que comença a abraçar les parpelles, ara ja mig caigudes. La trama de colors es difumina i les emocions volen arran d’aigua. Soledat. Silenci i cor serè.


2 Comentarios en "Soledat"

  1. Antònia escrigué:

    Decrius moltes emocions, és molt sensual. Bona nit!

  2. WALDO BARAHONA ROBLES escrigué:

    solitud,cor serè;quietut marina ,reflexió escaient

Deja un comentario