Sorra humida

 

 

 

 

 

La sorra observa. El teu cos reposa, distès, refugiat en la fragilitat d’una pell nua. Els braços abriguen els teus pits, encesos de brisa, recollits en la puresa d’una remor que exclama, a crits, el desig d’un cop de vent, d’un huracà que els empenyi enllà, on les campanes repiquen. I esperes que el cel s’obri, encès, per bufar amb força i fer volar la seda que et cobreix el tacte, pell amb fusta tendra, dels secrets d’una espera massa llarga. Braços que imagines fent arribar les mans, fent trobar espais de fragància a fiblada de coïssor, carícies de cera, que cremen i es desfan, sobre la seda, sota de tu, amagades de la mirada, sentides ben endins. Cara el mar. Abraçant l’espai. Jugant a excitar les onades, excitada, serena. Com la sorra, humida.


Un comentario en "Sorra humida"

  1. WALDO BARAHONA ROBLESS escrigué:

    dolcesa feta dona tot ajeguda a la sorra ,sensualitat tangible;delitdels sentits

Leave a Reply a WALDO BARAHONA ROBLESS