Tornant de vacances

Una altra volta al cercle virtuós de la quotidianitat. Si el núvol tapa el sol, el cel no deixa el seu blau de banda, el guarda estès fins allà on els ulls arriben a retallar una imatge definida. L’aire ha establert sempre el lligam afectuós entre els colors, entre la duresa i la volatilitat, la relació que fa entranyable viure en un espai diàfan.

 

I la nostra capacitat de moure’ns, lliures en el temps, ens fa curiosos i transgressors de la necessitat de sedentarisme, de la deixadesa d’una voluntat sotmesa al deixar fer. Exemplars privilegiats d’una espècie que viu entre les altres, a vegades enfilada en un tren d’ambició i prepotència, fugim sovint de les nostres pròpies creacions i de les nostres carències; aixequem estructures empedrades, firmades per segells de ciment, i en rebutgem la fredor quan les nostres obligacions, esclavitud forjada a cops de raó i lògica cultural, ens deixen lliures de les hores i de la submissió a organismes empresarials que esgoten. La cultura oblidada, el sistema de creences que va lligar una societat en altres temps, ens permet incloure estones de plaer i descans enmig de les agendes malmeses per necessitats mal creades. I quan hem atrapat el temps lliure del que disposem, quan els nostres sentits han recuperat part de la seva essència sensible, ens reclama el nostre deure urbà, la quotidianitat rutinària. Nosaltres tornem al cau, reprenem els ritmes vitals i cerebrals anquilosats, mentre l’ origen de tot plegat es manté ferm en el seu sistema de creença, en la seva voluntat de perdurabilitat, eternitat desitjada, vida en estat pur. Per això l’aire bufa constantment, per mantenir el cel separat de la terra, per evitar que el blau es taqui de pinzellades maldestres de la terrenal humanitat. Núvols passatgers, sols que s’amaguen, i una lluna que espera, pacient, el seu torn a l’escenari. L’etern retorn, la constància, la perseverança  del que és etern, del que ens ha originar des d’un principi, quan tot era fosc als nostres ulls i només bufava l’aire, per mantenir el cel i la terra al seu lloc, i donar llibertat a la vida. I el blau somriu a cada gir.


Un comentario en "Tornant de vacances"

  1. WALDO BARAHONA ROBLESS escrigué:

    L’escenari de la vida…..suma i segueix,cada dia és diferent ;malgrat tot,afanyem-nos en a veure els trets diferenciadors.Bona nit amic,bentrobat

Leave a Reply a WALDO BARAHONA ROBLESS