Volo a prop

Volo prop del teu perfum, assedegat, amb la respiració continguda, curós del teu repòs. Onegen els teus revolts, plens d’aire quan sospires, buits d’amor quan esbufegues en la foscor.

Volo prop dels teus volums, delitós, respectuós de la bellesa, endevinada, entesa malgrat els ulls no són oberts, expressada per la intuïció de cada obscuritat. Endevino. Imagino.

Volo prop de les teves vibracions, calentes, reposat el meu cor, a l’espera interminable del teu reclam al despertar. Escolto el brunzit dels porus que s’entreobren, humits, endolcits pel desig de ser coberts. I els noto, amatents, aspectants, enyorats de la besada.

Volo prop de tot el que és teu. Recordo els teus sons, els teus gemecs, els teus silencis. Paraules entonades que dringuen prop de les parpelles, entregades per l’oïda, fatigada de fer l’amor amb elles, les paraules, i altruista, compartint tot el que és preciós.

I les ales baten amb força, se m’enduen cap dins la foscor, lluny de la teva mirada, prop d’ on res és visible, on només els sentits tenen la paraula i el tremolor m’atrapa. Volo, llavors, prop del gust a melmelada i m’embruto els dits de la teva dolçor. Assedegat, respecto el teu repòs, contenint la respiració i, olorant la teva essència, volo dins teu fins a l’infinit.

 


Un comentario en "Volo a prop"

  1. Ignasi escrigué:

    Prosa poètica fina

Deja un comentario