Bon dia

Feia temps que no escoltava la remor de les fulles escombrades, al portal de casa, entre cantar i silencis de la veïna que ha baixat a netejar l’entrada de l’escala. Lluny queden els dies, que recordo planers, quan sortia cap aquesta hora i em saludava la senyora Remedios, la portera. El vestíbul era ampli, i la dona s’entretenia a passar l’escombra una i altra vegada, i així s’anava trobant a tots els veïns que sortien de casa. Els preguntava detalls i els explicava xafarderies. Amb la bata sobrera, que li tibava els botons de la part de la panxa, i unes espardenyes esfilagarsades, lluïa els turmells engruixits per una circulació que el metge li havia recomanat que es cuidés. Era un personatge entranyable, imprescindible, i a la vegada distorsionador de les realitats que sabia de cada família. Quan he sortit al balcó i he sentit les fulles que s’escombraven, he recordat a la portera de casa els pares, qui sap si va ser mai feliç, qui sap si sabia totes les infelicitats de cada un dels veïns. El seu record em fa pensar que la quotidianitat està plena de grans troballes, petits detalls humans que ens van omplint la nostra història particular.

M’agrada començar el dia optimista.

Bon dia a tots!


Deja un comentario