Presentació

 

 

 

 

 

 

La meva “segona oportunitat”, un relat més dels vint-i-quatre que formen part d’aquest recull

 

 

 

 

 

 

Jueves 04 abril, 2013 8:57 pm / mots / 0 Comments Read More

Retrobament

M’agrada mirar enllà, on res és clar, on els records i els somnis es barregen en el nostre imaginari. Com una espiral absorbent, em xucla l’essència cada una de les imatges que conformen la meva història, la meva pròpia sensibilitat.

Miércoles 03 abril, 2013 9:01 pm / mots / 0 Comments Read More

Variacions sobre la soledat

Fa fred enmig de l’aire que respiro. La soledat despulla els interiors, els exposa a la llibertat de les mirades i en fa fràgils els colors. Si el blanc pinta puresa, cada traç de negre o gris dissenya esperança.

 

 

 

 

 

 

Miércoles 27 marzo, 2013 9:40 pm / mots / 0 Comments Read More

Somni tranquil

 

 

 

 

 

 

Hi ha espais que atrapen la llum del sol per regalar-la. Hi ha moments que el temps atrapa un instant per oferir-te’l. La soledat amanyaga l’instant i la llum dels teus ulls, en fa polsim, els difumina a recer de la quietud dels silencis relaxants. Contrast de vida, on el plor juga a dues mans, a fer llaços entre la buidor d’ombres d’hivern, i la cremor del cor omplint una ànima. I l’aire repica a les galtes, com les onades remullen l’arena de la cala. Només un mot, una mirada, un gest senzill. Repòs d’un somni.

Jueves 10 enero, 2013 9:53 pm / mots / 0 Comments Read More

Ombres

Ombres allargades. Ombres de la vida, racons de pau on els colors reposen a recer del fred. Ombres que es retorcen entre esgarips d’ànimes que s’ofeguen. Ombres que llisquen pendent avall, fin son les tanques limiten la vida. Ombres que deixen de ser fosques, boires esvaïdes, bromes de porpre i pinzellades de no-res que calla. Ombres que acompanyen les nits de lluna plena, porugues, tremoloses davant de les flames, però tendres. Ombres que es belluguen prop del cor, recollint llàgrimes, humitejant els ulls i dibuixant sanefes.

Miércoles 02 enero, 2013 10:28 pm / mots / 0 Comments Read More

Lligada al temps

No marquis el teu cos amb un rellotge. No vulguis engabiar el teu entorn darrera unes minuteres que avancen en rodó, seguint el cercle d’una presó circular, que trenca el ritme, que diu quan comença i acaba el dia. El sol surt quan ho creu oportú, deslligat de raons, empès per les onades dels estels, ja cansats d’una nit llarga. No deixis que la corda faci nusos al voltant dels teus canells. Vull trobar els teus braços lliures, per que puguin abraçar.

Domingo 30 diciembre, 2012 1:07 pm / mots / 2 Comments Read More

Esperar

Esperar és viure el temps, recollint l’ombra del teu cos cada capvespre. I en silenci entomar l’aire, olorar un sentiment, per difuminar-lo, dins l’aigua, embolcallat d’un suau plor. Seure a compartir el temps que s’atura al teu costat, sense esperar que res es mogui.

Domingo 23 diciembre, 2012 10:28 pm / mots / 2 Comments Read More

Es pon el sol

Fuig la claror quan m’abandones. Dibuixes ombres de colors, reflexos entre els cotons i formes esculpides sobre el blau. Amb recança amagues el teu cos, exhaust d’entrega, orgullós de les llambregades d’escalfor. Cau el dia, i l’enyor s’apodera de la meva ànima, mentre vas caient en el repòs.

Domingo 16 diciembre, 2012 9:24 pm / mots / 1 Comment Read More

Gronxador

El vent t’ha despullat penjat del gronxador. Tremoles de fred enmig d’una tardor que ja s’escapa, camí enllà, engalanada per núvols de gris platí i farcells de cotó fluix. Roderes d’anades i vingudes, escàpol d’aturades, constància de temps que s’atansa a un més enllà que s’amaga darrera de la propera corba.

Jueves 13 diciembre, 2012 7:45 pm / mots / 0 Comments Read More

Bon dia

Feia temps que no escoltava la remor de les fulles escombrades, al portal de casa, entre cantar i silencis de la veïna que ha baixat a netejar l’entrada de l’escala. Lluny queden els dies, que recordo planers, quan sortia cap aquesta hora i em saludava la senyora Remedios, la portera. El vestíbul era ampli, i la dona s’entretenia a passar l’escombra una i altra vegada, i així s’anava trobant a tots els veïns que sortien de casa. Els preguntava detalls i els explicava xafarderies. Amb la bata sobrera, que li tibava els botons de la part de la panxa, i unes espardenyes esfilagarsades, lluïa els turmells engruixits per una circulació que el metge li havia recomanat que es cuidés. Era un personatge entranyable, imprescindible, i a la vegada distorsionador de les realitats que sabia de cada família. Quan he sortit al balcó i he sentit les fulles que s’escombraven, he recordat a la portera de casa els pares, qui sap si va ser mai feliç, qui sap si sabia totes les infelicitats de cada un dels veïns. El seu record em fa pensar que la quotidianitat està plena de grans troballes, petits detalls humans que ens van omplint la nostra història particular.

M’agrada començar el dia optimista.

Bon dia a tots!

Lunes 03 diciembre, 2012 7:35 am / mots / 0 Comments Read More