A rialles amb els mots

Passo de puntetes per les frases. Potser no em troben els mots, però visc entre ells, barrejat amb la seva olor, compartint les seves rialles. Jugo amb les lletres. Rodolo engrescat, atrapat en els braços dels signes de puntuació, i trenco en rialles quan topem contra un mur invisible.

Lunes 29 octubre, 2012 7:54 pm / mots / 3 Comments Read More

D’una crisi

S’han desfet els murs de pedra. La seguretat, fal·làcia creada, d’una societat on el benestar, concepte abstracte, era el suport de la cohesió social, ja s’ha fos. La roca, expressió d’eternitat i permanència en l’imaginari humà de tots els temps, esdevé tomba d’il·lusions i somnis de grandesa. El vol inexpert per núvols de setí, pintats en fals, colgats en una superfície aèria sense xarxa, ha arribat al seu destí.

Miércoles 24 octubre, 2012 4:14 pm / mots / 1 Comment Read More

Vol de fulla

Esquerdes la llum amb el perfil. Volen els pensaments, com els núvols, navegant, bogant amb força en la mar de volta celest. Dibuixes ombres, enmig de cada esquerda, deixant a l’aire lliure el teu cor, envellit per l’estiu càlid i sec. Deixaràs caure el teu cos, en el balanceig de petites bufades, abatuda per la tardor que crema els blancs i els negres.

 

 

 

Martes 23 octubre, 2012 6:15 pm / mots / 1 Comment Read More

Aire fresc

Ets fosca realitat. Romans amagada en un món d’ombres, refugiant el teu cos de l’esguard de la raó. Crees imatges en la nit, quan els ulls descansen al recer de les parpelles. Cerques en la llum una resposta, trobes arguments, ordenació de sintagmes que defineixen estructures mentals preestablertes.

Jueves 18 octubre, 2012 9:10 pm / mots / 2 Comments Read More

El meu jardí

Pel jardí de casa s’hi passeja bé. La tardor l’ha engalanat de seda i pinzellades seques. A cops de peu hi dibuixo ditades d’humitat, marró ennegrit per l’absència del sol que brilla, encès i roig, per damunt de les capçades. L’ànima hi vaga, aprofitant el balanceig dels corrents d’aire, mentre els clavicèmbal descriu, amb els seus pessics delicats, escenes de cotó i purpurina.

 

 

Martes 16 octubre, 2012 6:53 pm / mots / 1 Comment Read More

Festeja

Reposa. Deixa que la calma bufi prop teu, que reculli els braços sobre el pit cansat. Respira a fons i deixa enrere la càrrega que lliga el passat amb l’ànima. Permet que el temps difumini, amb núvols de polsim, els malsons grisos. Crea espais d’una nova vetllada, amb renovats fils de colors, enfilant el capvespre amb la il•lusió del descans. Reposa ànima feixuga. Somia. Festeja amb els sentits.

Martes 09 octubre, 2012 9:26 pm / mots / 0 Comments Read More

Somni dolç

És dolç tot el que pintes. Em regales trames de blau i roig quan resto en la penombra. Contrasta la teva delicadesa retallant, maldestre, el bru torrat del meu pensament. Només un bri de vida, un lligam feble i escardalenc, m’atrapa el cos en el teu viatge. Salten els colors i amaguen, a contrallum, els maldecaps que m’atabalen.

Lunes 08 octubre, 2012 7:23 pm / mots / 3 Comments Read More

Somni ballador

Vetust, ancestral com la poesia, reposes dins del meu cor. Gris, rovell de moltes volades, sec, desgastat per les estrebades de la raó, reposes. Envaït per la llum del sol, cerques camins, gires, traces dreceres en el meu cor, cansat.

 

 

 

 

 

 

 D’arrels infinites, brolles cada dia, penjat de la lluna, a cavall seu, engrescat. I danses, i cantes, i crides, i enlaires els braços per entomar l’aire fresc, el que mou els teus núvols, el que pentina el sol. Jo reposo, entre llençols, esmorteït el cos, cansades les cames, deixats els braços i aclucats els ulls.

M’ensenyes el món, m’expliques les persones, em cerques imatges boniques i em passes les mans per l’esquena, amb la tendresa d’una amant imaginària. A voltes obro els ulls d’imprevist, però no hi ha manera, ja ets amagat, més enllà de les cortines. He decidit no mirar-te. He pensat que és millor no agafar-te. Si volguessis ser com jo, deixaries de volar, i se’m corcarien els sentiments. Per això quan t’imagino, et veig les branques de colors, plenes de vida, cantant cançons de bressol a les fosques. Somio. Somni. M’has atrapat, somni. Ballem?

Sábado 06 octubre, 2012 6:39 pm / mots / 1 Comment Read More

Fent punt de mitja

He arribat al final del carrer. L’ombra recolza la meva figura en una cantonada arrodonida, llaç empedrat d’un carrer amb l’altre. La humitat de la pluja caiguda, ara no fa gaire estona, encara vola fugint d’unes llambordes, antigues, atrapades en ciment, i flameja els balcons de les façanes silencioses. Res no torba el silenci de les persianes, i els núvols, lliures d’aigua encara tafanegen per l’escletxa que el carrer obre entre edificis.

Miércoles 03 octubre, 2012 6:48 pm / mots / 4 Comments Read More

Filador de somnis

Filem els nostres pensaments en benefici del raonament. Endrecem les paraules i els continguts, diferents en cada cultura, de manera que en fem un redactat exhaustiu de lògica i sentit comú. Les sensacions ens passegen prop dels òrgans vitals, com  serps que juguen als amagatalls, i remouen les nostres entranyes com si d’una tempesta es tractés.

Miércoles 26 septiembre, 2012 6:12 pm / mots / 0 Comments Read More