Espera

Racó de la meva ànima aixoplugada dins un cabàs. Plats buits, esperant les mans blanques i esquerdades que els poleixin. Plats de companyia, de moments compartits, ara llunyans per l’absència, però no oblidats, és massa intensa la ferida. Un cor no es fereix sense voler, i l’amor el va esquinçar des de la primera mirada.

 

 

Sábado 14 julio, 2012 6:27 pm / mots / 0 Comments Read More

A la deriva…

Ploren els meus ulls, inflats de dol per l’amarga deriva d’una societat malalta. Em ressona dins la carcassa el clam, anguniós i feixuc, de les veus de la justícia. Baixo les parpelles, suaument, cloent l’entrada del feix de llum que em dona vida. Busca la meva oïda un cant, no de sirena, de tendresa, que amanyagui els meus sentits per fer-los sentir vius.

Miércoles 11 julio, 2012 7:03 pm / mots / 1 Comment Read More

Enyors

M’agrada dibuixar sanefes, esculpir figures de tinta esmunyedissa, lligades amb fil de vent sobre l’estora. Sentir l’ udol del paper rosegat pel la punta de la ploma i escoltar-ne el cant proper, intens, sortit de dins de cada instant del meu cos. Tot flueix, tal com els sentits ordenen. De cada corba en surt un racó, un símbol, el contingut d’un sentiment que travessa el cor i dibuixa, amb sang tendra, el dolor d’un mal moment. I el sol deixa impregnat el líquid, sensació feta matèria, per lligar un altre tram, una conversa, un marge malgirbat de pedra clara.

Martes 10 julio, 2012 6:51 pm / mots / 1 Comment Read More

Miralls

Mirall de l’ànima que reposa, serena sobre el coixí de les línies de l’infinit. Horitzó. Esperança d’un demà empès per la il·lusió i dibuixat per l’imaginari. Xiula la teva mirada, fresca i tendra, sobre la pell del meu cos que abriga, estimant-la, l’ànima dels meus sentiments. Silenci. Oloro el teu pensament, enfonsat sota la seda, enfosquit per la claror dels somnis que caminen, sense xarxa, sobre la fina superfície. Equilibri. Respiro a fons. El meu cor és pres de la calma, que atura el temps, enmig d’una llarga besada.

Sábado 07 julio, 2012 7:37 pm / mots / 1 Comment Read More

Reedició

Se’m fa feixuc rellegir-me. Corre sang per aquestes venes plenes de vida, però els glops són cada volta més esporàdics. Calma enganyosa, la dels meus batecs, arraulida la força dins del racó de les nostàlgies. Un trossejat de somnis, un trencadís de colors abans brillants, apagats enguany. La nuesa em torna als orígens i em recorda el que sóc, contundent, colpejada per la llum artificial d’una estança qualsevol.

Lunes 02 julio, 2012 6:36 pm / mots / 0 Comments Read More

Plou

No sento ploure. Escolto com parla l’aigua. Vaig néixer amb l’oïda preparada per distingir el goteig alliberador sobre una extensió de gespa alpina, i el clam de ràbia d’una estrebada interior. Les dues gotes eixuguen l’ànima.

Domingo 01 julio, 2012 2:16 pm / mots / 0 Comments Read More

Crisi?

 Cansat de tantes amenaces, dolgut de la por a la cisalla del poder, tanco els ulls. Somio la imatge del que ha estat la meva llibertat al néixer. Ulls de mirada tendra, mans de carícies volgudes, oïdes de solidaritat. Si la naturalesa m’hagués volgut esclau, no m’hagués creat el cor, ni la pell, ni el respirar suau dels sospirs del capvespre. Si m’haguessin pensat per servir a la cobdícia, a la hipocresia i al menys teniment, no hi hauria llàgrimes dins de la meva carcassa. Cansat de plorar per la negligència, esgotades les vàlvules cardíaques, només em queda espai per a la revolta.

Quan em somio néixer, em veig nu. La nuesa de la nostra humilitat, la que ens gronxa entre els humans, la que ens mostra lliures. No hi ha espai per a res més que no sigui la meva identitat humana, i la dignitat de compartir-la amb la resta d’éssers com jo.

Ningú em va pensar al néixer, tan sols em van estimar.

Sábado 30 junio, 2012 11:36 am / mots / 0 Comments Read More

Finestra

Trencadís de vides enyorades. Presó d’anhels esvaïts, mirades esberlades. Fuig la vida entre barrots, fuig l’amor, i el buit fa basarda entre les fustes. Mans esclaves de moral, esperes inacabables, crits de mare vigilant. Passa l’aire, sense rumb, espès i dolgut pel tracte, envejós del seu passat. Ferro i ferralla comparteixen el present, fustes velles, bigues corcades, temps arrelat a la matèria que ha perdut l’ànima. Vol de somnis i esperances passejant; entrades i sortides de paraules, amagatall de càntics en la intimitat, bressol de besades furtives. I la pedra no diu res, espera, pacient, que el temps l’acaroni amb tendresa.

Miércoles 27 junio, 2012 7:38 pm / mots / 0 Comments Read More

Solstici

Darrera de la calma viu el foc. Cremen les escorrialles de desitjos enverinats de rosades fresques. Es fon en cendra polsosa la fredor de les boires, la humitat de les nuvolades. El cor batega, entre la lluna i el sol. Xipollegen els sentits sobre una superfície, ara plana, ara virtuosa. Noto el cos humit, dins la mullena, arrecerat entre els corrents de sota l’aigua. La nuesa esclavitza els sentits, i no els deixa escapar de la carcassa ardent. Cremor de sol, desig de foc, anhels de flames juganeres.

Jueves 21 junio, 2012 8:15 pm / mots / 0 Comments Read More

Ran d’aigua

Ran d’aigua, just al punt. Bat les ales, fort, segur de la teva volada. No hi ha límits, ni horitzons, el teu batec se’ls empassa. Emmiralla’t a la calma, gaudeix del teu dibuix en les ombres de les ones. Esbós de tu mateix, disseny del teu projecte, mira arreu, i deixa que les ales t’impulsin amb força. No pensis, veuràs la fina línia ben a prop, entre el cel i l’aigua clara, definida. No et deixis entabanar pel miratge. Res no és proper, tot és més enllà d’ on el seny en emmarca.

 

Miércoles 20 junio, 2012 6:39 pm / mots / 0 Comments Read More