Humits els llavis

Tardor humida. Humits els llavis fa una estona. Intercanvi. He resseguit la teva pell, daurada, gelosa del desig de la boca encara absorta. Pam a pam, com petites passes, només amb la nuesa d’una llengua assedegada, he caminat per damunt teu, en l’oblit de la llum. Closes les parpelles, oberts els palmells, m’he amagat entre els teus braços. Sabor d’excitació a la gola.

Lunes 24 septiembre, 2012 6:52 pm / El tocador de señoras / 1 Comment Read More

Gronxant-me

Si em deixo gronxar, topo amb el vent de cara. Si la brisa es mou, si canta el vent entre porticons, les carícies m’exciten la pell del cos un. Les anades i vingudes, els compassos dels moviments, m’atrauen, deslliuren els meus sentits de la presó del meu cos. Sentir viva la pell, notar reaccions al frec de l’aire, és ensumar la vida, retrobar-se amb el plaer de gaudir del propi cos, del cos de l’altre. No hi ha vent, no hi ha ventades. Són anades i vingudes dels somnis que es mouen latents, amagats, omplint el senderi de sensacions contradictòries.

Miércoles 19 septiembre, 2012 8:56 pm / El tocador de señoras / 0 Comments Read More

Atracció

Mantens el teu esguard serè, empès per la rialla encara no acabada. Obsequi de desig a la nit que ja és teva. A contrallum esperes, delitosa, un gest, l’aproximació volguda de l’escalfor. Somien els teus dits ,la caminada, el cos de l’amant entregat, dolç en la mirada, sincer en el tacte.

Miércoles 29 agosto, 2012 3:54 pm / El tocador de señoras / 1 Comment Read More

Rodola

Rodola damunt meu, amant de ditades suaus, em deixaré enlluernar de la teva plenitud, des de l’ombra, prop del recés de la meva ànima. Restaré quieta, confosa entre els contrallums i les tenebres, esperant, respirant, olorant la teva presència de llum. I quan recolzis cada palmell del teu cos sobre el desig de la meva dermis, la suor de la intriga t’acompanyarà com les onades, gronxant-te. I no t’aturis. Si arribes on ja no pots gaudir-me més, torna enrere, una vegada, i una altra, tantes com el firmament ens deixi destorbar el seu silenci. No vull cap altre tacte que el teu, vibrant, excels, virtuós en el color i en la fragància. Només per sentir les teves passes damunt meu, he deixat la meva nuesa a l’albir d’un capvespre qualsevol. I mentre rodolis, no parlis, sent i viu.

Miércoles 01 agosto, 2012 8:11 pm / El tocador de señoras / 0 Comments Read More

Volo a prop

Volo prop del teu perfum, assedegat, amb la respiració continguda, curós del teu repòs. Onegen els teus revolts, plens d’aire quan sospires, buits d’amor quan esbufegues en la foscor.

Volo prop dels teus volums, delitós, respectuós de la bellesa, endevinada, entesa malgrat els ulls no són oberts, expressada per la intuïció de cada obscuritat. Endevino. Imagino.

Lunes 30 julio, 2012 7:25 pm / El tocador de señoras / 1 Comment Read More

Desig

L’ofec empresona el meu respirar. Tanques de silenci bloquegen els meus sentits, mentre lamento la teva absència, espera del teu cos, neguit per la teva carícia. El niu se’m fa petit. L’alcova és freda i el meu cos crema de romandre en repòs, auster en el plaer. Ja no tinc cap racó per descobrir-me, tots, un darrera l’altre, han passat sota els meus dits, redreçant la fiblada del plaer.

 

 

Jueves 26 julio, 2012 10:49 pm / El tocador de señoras / 1 Comment Read More

Dreceres

Corren els dubtes amunt i avall de les dreceres. Pell d’amor, pell de gelosia, cobertura fidel d’un cos que guarda els secrets de l’estima sentida, dels esglais callats per fosques que omplen cambres de soledat. Endevino el destí, una imatge fugaç, difosa en un horitzó de corbes entrecreuades. Conec el cau, la capseta del diamant, on guardes gelosa l’objecte del teu desig i el regal dels teus sentits. Jugues, però, a amagar l’evidència, com un mag que treu mocadors de colors de totes bandes.

 

Lunes 23 julio, 2012 6:39 pm / El tocador de señoras / 0 Comments Read More

Ressonar

A cau d’orella ressona la teva veu. No hi ha vorera de les teves frases que no m’agradi saltar, per trobar-me amb els teus ulls. Si calles, el silenci empeny els meus ulls cap a un abisme interior, inabastable, fons de buit i de tenebres. D’alguna manera, m’agradaria saber com, vas aprendre a dir els mots amb aquesta tendresa; recull melòdic de notes entonades, dibuix sobre un pentagrama dèrmic, suavitzat per els perfums, divulgat des d’aquests llavis, flors de cant.

 

 

 

Lunes 16 julio, 2012 7:01 pm / El tocador de señoras / 0 Comments Read More

Concert a quatre mans

Danses sobre els meus sentits, amagada, esperant el senyal dels meus dits, enjogassats. Mostres el tauler d’esquitllentes, esmerada la pell, brillant, que s’esmuny sota la seda. Miro amb els ulls clucs la penombra on, seductores, romanen la tendresa i el delit, complement del tou dels dits. Elegant, sedueixes els meus somnis, i et passeges triomfant per entre les meves parpelles. Em demanes una cançó, i m’obro a la teva cadència, un compàs, pentagrama dibuixat, que segueixo cada vespre. Danses sabedora que els meus dits ja remuguen d’enyorança, cremes de gust els sentits, beses la meva esperança de gaudir amb els llavis folls, la nuesa del teu vol. Danses i em fas ballar, agafats dels sentiments.

Lunes 09 julio, 2012 7:22 pm / El tocador de señoras / 0 Comments Read More

Amant

Encara sento la teva fortor i ja enyoro el teu perfum. Humits els llençols, plens de besades, el cos se’m remou entre els plecs, eixuts de llum, cremats d’amor, mentre tremolo. Tenso l’esquena per agafar els glops d’aire, carícies daurades, entrant per la finestra entreoberta. “No deixis de bufar…” diuen els porus, oberts, enlluernats, encara, per la rosada dels teus palmells.

Jueves 05 julio, 2012 8:20 pm / El tocador de señoras / 1 Comment Read More