Eixamplant pulmons

La tardor m’apropa els sentits al cor. Guarda els colors del camps, de la terra remoguda per aixades, maquinària silenciosa que remou, a temporades, semicercles de fang i fems que donen vida.

Amaguen els volcans, petits monticles reposant, l’escalfor d’un foc que crema, molt endins, lluny de la nostra consciència, esperant l’instant que la voluntat precisa d’una natura entesa, torni a escopir  llengües de foc i roig encès. I per damunt de tot, la tardor recull els flocs de cotó, en un racó, al cistell de les muntanyes, arrecerats del vent fresc que bufa a les alçades. Em mostra el recull i n’entrega la seva porositat als meus ulls frescos. M’agrada observar els núvols. N’agafo uns bocins, en rebutjo uns altres, i jugo. En faig figures imaginàries, composicions de formes diverses que contrasten, brillants de rosada de tarda que cau, sobre el llençol d’un cel agraït i acollidor. Teles poroses, sedes flotants, sastre de l’imaginari, cuso somnis al firmament i els llenço cap a un infinit sense aturada. Vols interminables com les sensacions. Viatges de pujada i baixada sense vertigen, onades flonges, respiració que omple uns pulmons eixamplats per tardor, que m’apropa al cor, amb tendresa, els sentits.


Un comentario en "Eixamplant pulmons"

  1. WALDO BARAHONA ROBLES dice:

    tot fruint de la natura i de flaires tardorenques

Deja un comentario