El teu reclam

No em fa por el teu reclam. M’agrada el repte abans de començar la nit. Mor el misteri on la decència trenca l’horitzó, i s’obren els amagatalls que reclamen temptacions, auguris d’immoralitats.

 

 

 

 

 

 

Admiro, estimen els meus ulls, quan la bellesa despulla la pell sedosa. Les perles juguen a amagar-se, coll avall, fins gairebé l’infinit, esperant el balanceig compassat, dansa ritual, complicitat. No em fa por, no m’esborrona la negror, si cobreix tot el teu cos, abans del meu contacte íntim, sensorial. Regalimaran els dits, pentinant suor, i besaran els llavis la puresa, bellesa d’amagat, només lliure als meus instints. I la nit retirarà la seda, dels llençols en farà plecs, i vetllarà. No em fa por el teu reclam.


Deja un comentario