Equilibri

Insinues l’equilibri. En reflexes la continuïtat de la curvatura, els plecs, els contraforts de la pell que brilla. Suspesa sobre l’aire, aigua emmirallada sota un bocí de terra ferma, espai tendre, fragilitat continguda quan la sensibilitat sura en l’espai.

 

Aigua i aire et contemplen, rebreguen els porus que s’humitegen de fortor, la del plaer, la del neguit de l’embranzida. Un el cos l’entregues, erm, degustat per la mirada del qui et llegeix amb mans sensibles, lector sensual, besador de fluxos. I la teva imatge respira oberta, de bat a bat, reclamant un nou alè, amagant el foc nocturn de la imaginació engabiada, gaudint dels teus propis moviments en el silenci de la teva ingravidesa. Quin brogit més suau de ventijol fresc que eriça, brisa que guia les carícies on tu vols, on pretenen arribar els ulls encesos de la voluntat i del delit. Equilibri. Dansa estàtica. Inèrcia que guia les meves mans darrera dels sentits, ulls closos, respir intens, fragilitat sensual quan et contemplo.

 

Bona nit…


Un comentario en "Equilibri"

  1. WALDO BARAHONA ROBLESS dice:

    EQUILIBRI,I SEDUCCIO TOT EMERGINT PER A DEIXAR ANAR EL PLAER DE ESSER GAUDITS

Deja un comentario