Espero

Espero com cada dia. Recolzo les espatlles al tronc humit del faig, prop de la porositat de les roques, humides també, vaporoses exclamacions de la cremor de la terra. Cerco l’escalf de les branques, del fullam verd i cansat, per redimir el neguit de les calorades que m’esborronen. Plora la pell de les temperatures, i juguen de goig els meus ulls al contemplar el bosc, fageda excelsa, que m’acull una tarda més entre somriures. El teu silenci em xucla i crida el sospir de la nostàlgia. Crits d’infants en l’imaginari, corredisses, esvalots d’una infantesa despreocupada i veus, amoroses veus dels pares pronunciant el meu nom.

Espero com cada dia. Recupero les sensacions que han precedit els meus batecs actuals. Respiro l’aire del record,  escolto les ventades que fan cantar les altes capçades de faig. Si entreobro els llavis, se’m remou l’alè d’hores vagaroses entre falgueres. Tossols de lava, interior de la vida, onades del temps endreçades en el desordre d’un subsòl cobert de fulles. La vida va i ve, viu en un no-res, bellugant-se entre imatges difuminades de grisos canviats de to. Pinzells que no s’han aturat, malgrat les pluges, mans mestres que han dibuixat, sense aturar, cors de grocs tardorencs i absències de l’ hivern.

Espero com cada dia. Delitós de besar la teva nuesa, obstinat en no perdrem cap de les teves arribades. Silenciós el meu cor, estima cada instant que passa abans del teu decorat. Lluita del sol i la lluna per gaudir de la propietat, amiga, dels nostres éssers i les nostres sensacions. I entre baralles, aprofitant que un baixa i l’altra puja, curiós entre la claror groga i la blanca del teu cos, lluna, s’escola el capvespre. Sempre tendre, sempre suau, traient el cap amb timidesa, vens a gronxar de nou els meus braços. Em transportes més enllà del cansament, de les cabòries. Per això, com cada dia, aquí t’espero, capvespre.


2 Comentarios en "Espero"

  1. WALDO BARAHONA ROBLESS dice:

    COMENTAT A FACE,MOLT BO COM ASEMPRE MIQUEL.BONANIT

  2. Jordi Artigue dice:

    Melanconiós, íntim, obert a l’imaginació….. costa arribar al final perquè et vas aturant a cada pas evocant imatges del capvespre personal

Deja un comentario