Metropolità

Capsa d’alumini. Interior d’un amagatall que es mou, constant, entre els baixos d’un monstre urbà ple de cobdícia. Serp de leds i fluorescents, guiada per la ferralla de les guies rovellades, espai hermètic de humanitat insensible. Passa de llarg la vida, els instants, les hores llargues, dibuixades com línies de sutge embrutit, que pinta els vidres freds. Sotragades. Compartiment d’aires enrarits i d’ànimes inanimades, cossos esmorteïts que vaguen, lligats als estris de noves tecnologies.

 Mirades exhaurides, sota rostres desconeguts, insensibles, egoistes. Un senyal, un porta, un cop d’aire i més cossos. Van i venen, vagarosos, els sentits dins dels iphones, presoners els colors de pantalles lluminoses i piulades estressants. Cap mirada, cap somriure, és molt d’hora i gemega encara la nit al subsòl. Allargo la vista fins al capdamunt de l’espai. Buidor. Silenci. Soledat entre els iguals, recança de les paraules, d’abraçades i rialles cridaners; enyor de la vida, del plaer i de l’escalfor de la pell.

Presons de vida. En vida mortes, les ànimes dansen difuminades, absents, llunyanes del sol i de la lluna, mentre la nit escombra les darreres deixalles dins d’una capsa d’alumini. Amagatall móvil, interior mort i caduc, avergonyit de la cobdícia.


Un comentario en "Metropolità"

  1. WALDO BARAHONA ROBLES dice:

    EL METRO,COM TU MOLT BE DIUS, AMAGATALL D’EMOCIONS,INSENSIBILITAT,CADASCÚ EN ALLÒ SEU,IMPERTÈRRITS CAP BOCI DE TRET SENSIBLE ,CORRECTA SERIOSSITAT,QUE MÉS TARD POTSER MINVI AMB UN PRIMER CAFE PER A DESPERTAR,I LA FERRALLA DE TESTIMONI,RUTINA….SOCIETAT AVENÇADA?,POTSER XRO EM QUEDO AMB UN ESGUARD ROBAT A UNA NOIA, UN SONRIURE TANT SI ÉS D’UNA NOIA COM SI ES D’UN NEN,I SI ÉS EL D’UN SENYOR GRAN QUE ES REVETLLI CONTRA SEVES MANCANCES PROPIES DE L’EDAT PER A REGALAR’T-HI UN SOMRIURE, MILLOR ENCARA.BENÈITA RUTINA,QUE N’HAURIEM DE SENSIBILITZAR

Deja un comentario