Mullena

Guardo amb recel el regust dels teus espais. Dansen els dits sobre el llençol, eixut, adobat amb els perfums del capvespre, solitaris, xops de l’explosió d’una tarda tendra. Han esborrat el vertigen de les anades i vingudes d’una alçada a l’altre del teu cos estès, nu i entregat. Només han mantingut el dibuix de cada pam, el mapa de les ombres provocades, i el xiuxiueig de cada moviment de les teves cames.

Onades de pell rogenca han endolcit el viatge dels palmells, engrescats en la recerca de l’obscuritat. Escuma de plaer, blondes de fragància de la teva dermis juganera. Amb els ulls closos de dolçor, segueixo els vorals dels llavis que han topat amb la teva fruita generosa, i endevino de nou tot el teu contorn, suau, melós. Dits que es mouen, llavis que humitegen, darreres sensacions quan enyoro la teva absència. Fa uns instants, massa, bellugaves els meus sentits en la penombra. Ara sóc jo qui els remou en el record, rememorant el regust, espai a espai, textura a textura. Mullena.


Deja un comentario