Lligada al temps

No marquis el teu cos amb un rellotge. No vulguis engabiar el teu entorn darrera unes minuteres que avancen en rodó, seguint el cercle d’una presó circular, que trenca el ritme, que diu quan comença i acaba el dia. El sol surt quan ho creu oportú, deslligat de raons, empès per les onades dels estels, ja cansats d’una nit llarga. No deixis que la corda faci nusos al voltant dels teus canells. Vull trobar els teus braços lliures, per que puguin abraçar.

Domingo 30 diciembre, 2012 / mots / 2 Comentarios Leer más

Esperar

Esperar és viure el temps, recollint l’ombra del teu cos cada capvespre. I en silenci entomar l’aire, olorar un sentiment, per difuminar-lo, dins l’aigua, embolcallat d’un suau plor. Seure a compartir el temps que s’atura al teu costat, sense esperar que res es mogui.

Domingo 23 diciembre, 2012 / mots / 2 Comentarios Leer más

Luxúria

Encara xopa de suor, maldestre en els moviments, incorporo una mica el cap per endevinar les voltes que em maregen. Oloro la flaire a plaer, residual humitat de xuclades i passades de llengua en la foscor. Desplaço els malucs, encara adolorit l’entrecuix d’obertures i estrebades de ponent i de llevant; incorporo la cama esquerra, després de poder retirar, entre rondinar i esbufegades, el braç fornit i pelut de l’amic, el company de classe d’en Jeroni. Tots dos resten mig tapats pel llençol, engalanades les galtes per la fortor del roig encès del darrer orgasme, entre cuixes i pell excitada, setí d’un delit satisfet.

Lunes 17 diciembre, 2012 / El tocador de señoras / 0 Comentarios Leer más

Es pon el sol

Fuig la claror quan m’abandones. Dibuixes ombres de colors, reflexos entre els cotons i formes esculpides sobre el blau. Amb recança amagues el teu cos, exhaust d’entrega, orgullós de les llambregades d’escalfor. Cau el dia, i l’enyor s’apodera de la meva ànima, mentre vas caient en el repòs.

Domingo 16 diciembre, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más

Gronxador

El vent t’ha despullat penjat del gronxador. Tremoles de fred enmig d’una tardor que ja s’escapa, camí enllà, engalanada per núvols de gris platí i farcells de cotó fluix. Roderes d’anades i vingudes, escàpol d’aturades, constància de temps que s’atansa a un més enllà que s’amaga darrera de la propera corba.

Jueves 13 diciembre, 2012 / mots / 0 Comentarios Leer más

Carícia

Has deixat la meva mà per pentinar-te. Observo el gest, enyorats els meus dits del tacte. Observo la teva pell, de galta suau, d’orella tendra. L’olor em captiva, m’envaeix.

Lunes 03 diciembre, 2012 / El tocador de señoras / 0 Comentarios Leer más

Bon dia

Feia temps que no escoltava la remor de les fulles escombrades, al portal de casa, entre cantar i silencis de la veïna que ha baixat a netejar l’entrada de l’escala. Lluny queden els dies, que recordo planers, quan sortia cap aquesta hora i em saludava la senyora Remedios, la portera. El vestíbul era ampli, i la dona s’entretenia a passar l’escombra una i altra vegada, i així s’anava trobant a tots els veïns que sortien de casa. Els preguntava detalls i els explicava xafarderies. Amb la bata sobrera, que li tibava els botons de la part de la panxa, i unes espardenyes esfilagarsades, lluïa els turmells engruixits per una circulació que el metge li havia recomanat que es cuidés. Era un personatge entranyable, imprescindible, i a la vegada distorsionador de les realitats que sabia de cada família. Quan he sortit al balcó i he sentit les fulles que s’escombraven, he recordat a la portera de casa els pares, qui sap si va ser mai feliç, qui sap si sabia totes les infelicitats de cada un dels veïns. El seu record em fa pensar que la quotidianitat està plena de grans troballes, petits detalls humans que ens van omplint la nostra història particular.

M’agrada començar el dia optimista.

Bon dia a tots!

Lunes 03 diciembre, 2012 / mots / 0 Comentarios Leer más

Navegant

He somiat que navegava. Els teus ulls eren el mar que humitejava un vaixell, el meu vaixell, a la deriva. Els cops de vent forçaven les parpelles i l’escuma blanca de les onades, esquitxava teva mirada. Un instant. Un cop de vela. El timó vira intentant salvar els esculls, amagats entre les aigües. Quan he obert els ulls he retrobat la calma, i a l’horitzó una vela que s’acosta.

Domingo 02 diciembre, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más

Despertar

Recordo el darrer somni d’aquesta nit. Era alegre. Potser l’escalfor de la llum que travessa la transparència de la vidriera hi ajuda, però he entreobert els ulls amb la il·lusió d’endevinar un blau encès. Amb les mans he tapat la llambregada de foc per poder despertar.

Sábado 01 diciembre, 2012 / mots / 2 Comentarios Leer más

Nostàlgia

Fulles i fulls. Recull de sensacions escrites, deixalles de sentiments escopits amb ràbia, deixats anar mentre em miren els teus ulls. Capítols que s’acaben, i polsim d’antigor, fullaraca d’una tardor que cobreix el sòl de sec i ocre.

Viernes 30 noviembre, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más